“S’ha dit moltes vegades, des del Pirineu tendim a publicar coses molt d’autors nostres, o de temes nostres del nostre territori, en aquest cas la idea és fer una cosa totalment diferent”, explica Vergés. Medusa (l’editorial, no la de la mitologia), porta gestant-se un any i mig. El procés ha seguit el seu curs, i la idea inicial ha anat evolucionant i convertint-se en el que serà aquest 2022, una editorial per deixar de pedra. “Ens agrada molt llegir als dos, i al final creiem que potser al nostre gust, o la nostra manera de veure la literatura també pot ser compartida per altra gent”, exposa Vergés, “volem donar a conèixer projectes que potser alguna altra persona o un altre editor no se li havien acudit”.
L’objectiu és publicar fins a quatre títols anuals, en quatre col·leccions diferenciades, “que són com dues duplicades, una en català i una altra en castellà”. La primera d’elles serà estàndard, el que es podria dir llibres més comuns i es podrien dir clàssics. La segona se centrarà en un format més petit i compacte, que oferirà obres amb menys pàgines i menys quantitat de textos, seran relats, poesia o qualsevol gènere que es pugui encabir en aquesta descripció.
Per triar els autors, els quatre que estrenaran Medusa, s’han basat en el tipus de contingut que als dos editors els agradaria publicar i, també, en les coneixences que es tenien. “No hem fet una crida perquè la gent ens enviés textos, sinó que ha estat amb persones que coneixíem i, sobretot, moltes que el David Gálvez ja hi tenia contacte”. D’aquests primers contactes surten quatre llibres, ‘Solamente una vez’, de Luis Harss, ‘Les ànimes sordes’, d’Albert Villaró, ‘Fantasía Fértil’, de María Cristina Hall, i ‘Sis pamflets de por i una traducció’, de Munné-Jordà.
Malgrat que es vulgui sortir del Principat, la primera de les apostes de Medusa és de terra pirinenca. De fet, un dels autors més prolífers i coneguts a Andorra i fora del país, com és l’Albert Villaró. El títol escollit és, segons explica Vergés, possiblement un dels més desconeguts de l’escriptor, tot i ser el primer que va sortir a la llum. “Queda clar que, quan un escriptor novell publica la seva primera novel·la, de vegades té poca difusió, i això va passar amb l’Albert”, indica Vergés, “aquest llibre no va tenir un reconeixement suficient i no va arribar a tots els llocs on podia haver arribat”. Ara, tants anys després, s’ha recuperat ‘Les ànimes sordes’ de forma íntegra, únicament amb petites modificacions.
En contraposició, una nova editorial també porta de la mà noms nous, que salten ara a la palestra de la literatura i que ho fan juntament amb Medusa. En aquest cas, es tracta de l’escriptora mexicana María Cristina Hall. Poesia, relats i un dietari, tot en unes poques pàgines. “El que ens proposa és un llibre que és potser el més ambiciós dels quatre”, afirma Vergés, “és molt petitet, molt prim, però que condensa moltes coses diferents”.
En definitiva, Medusa Editora és una aposta forta al món de la literatura. És una opció més dintre de les moltes que floreixen darrerament al país, però que ho fa amb una idea i un concepte diferent. “Hem coincidit amb aquesta època en què hi ha molta gent que ha decidit tirar endavant un projecte propi que està molt bé i que també diu molt de la gent que vivim aquí a l’Alt Pirineu, que tenim ganes d’aportar el nostre granet de sorra al món del llibre”.
Comentaris