Reportatge

De llibre de fotodenúncia a moviment social (per reorientar l’urbanisme)

Els promotors del projecte ‘Faveles de luxe’ esdevenen SOS Andorra i s’obren a la ciutadania per intentar impulsar un diàleg entre totes les parts que es vulguin implicar en la recuperació de la qualitat de vida al país

23/11/2024 (21:21 CET)

“D’un llibre a un moviment ciutadà.” Els promotors del projecte ‘Faveles de luxe’, parit en format editorial a partir d’unes imatges captades a Andorra pel fotoperiodista Kim Manresa, han donat aquest vespre al centre cultural La Llacuna el tret de sortida a la seva conversió en SOS Andorra, el que pretén ser un moviment social amb el qual obrir-se a la ciutadania per intentar impulsar un diàleg entre totes les parts -poders executius (Govern i comuns) i legislatiu, col·lectius i professionals tècnics i teixit associatiu- que es vulguin implicar en la recuperació de la qualitat de vida al país a parit de la reorientació de l’urbanisme.

La sala d’actes del centre cultural d’Andorra la Vella ha acollit una més de les presentacions dels llibres, amb tres dels autors de la iniciativa -hi participen nou firmes- exposant allò que els va motivar a participar d’un projecte inicialment impulsat per l’activista laurediana Rosa Duró. L’excònsol d’Escaldes i actual tècnica bibliotecària Lydia Magallon ha tornat a recordar amb emotivitat paraules que li reprodueixen dia sí dia també la seva mare i una de les seves nétes. “Nena, ens han robat les muntanyes”, per exemple. L’exministre i professor de llengües Claude Benet ha tornat a recordar que Andorra s’ha convertit “en un producte” i ha lamentat, especialment, el paper de l’especulació. En aquest sentit ha deixat entreveure que l’atractiu de la fiscalitat, ara mateix perjudica els residents.

Qui més ha impactat segurament els assistents a l’acte -entre els quals, per exemple, el renovat president d’Apapma, Carles Iriarte, que ha denunciat que Andorra s’hagi convertit “en un consumible on tot es compra i es ven o es canvia”, o una habitual com l’exsíndica Rosa Suñé, que a títol totalment personal fa costat al moviment ciutadà que es posa en marxa i al seu manifest fundacional- ha estat l’arquitecte Jordi Cornella, membre de la junta que dirigeix el Col·legi Oficial. Entre moltes altres coses, Cornella ha deixat anar que “la llei del sòl facilita l’aparició d’urbanitzacions”, que per això els darrers anys n’han sorgit tantes. Però que en lloc de ser “ciutats jardins són aparcaments de xalets”.

L’arquitecte ha deixat anar una dada que ha deixat bocabadat els assistents, tot explicat l’índex de densitat edificatòria que hi ha al Clot d’Emprivat, que arriba al 7, “més que el doble, de fet gairebé el triple”, de l’indicador que a Barcelona, París o Madrid ja consideren excessiu i que és del 2,5. “Amb el canvi d'ordenació en la darrera revisió del pla d'urbanisme d'Escaldes s’ha permès la màxima edificabilitat teòrica quan abans no es podia fer”, ha explicat Cornella, que ha explicat que al vell Eixample barceloní s’havia arribat al 4,8 i que ara es mira d’esponjar aquelles illes mirant d’enderrocar edificis que deixen de ser útils.

MANIFEST

Com a element diferencial en la presentació d’aquest dissabte a la Llacuna hi havia la lectura del manifest que fa una mica més d’un mes que roda per les xarxes, on es recullen signatures a través d’un change.org. Encara no s’ha arribat al miler, que seria el primer objectiu. El manifest l’ha llegit l’actriu i directora artística Cristina Pericas, que ha mostrat la seva indignació pels preus de l’habitatge i de trobar una bona feina. La dificultat per emancipar-se a Andorra per molts estudis que hagis fet.

El manifest, entre altres coses, acaba fent cinc demandes. La primera reformar la llei del sòl per tal que es consideri una visió territorial general ben coordinada amb i entre les parròquies que sigui coherent i independent, limitant i definint zones lliures d’edificació, redefinint unitats d’actuació i volumetries). També es proposa reconduir el creixement quantitatiu, partint d’estudis demogràfics rigorosos, limitant-lo a quotes anuals revisables quant a la superfície de construcció ; i elaborar un pla de creixement adaptant tots els POUPs als estudis de càrrega.

Més reivindicacions: revisar i filtrar el model actual d’inversió estrangera dirigint-la cap a sectors específics, perquè aquesta inversió sigui un avenç per al conjunt del país i afavorir una fiscalitat que sigui una eina al servei de l’urbanisme, permetent construir habitatge de promoció oficial i social, equipaments, parcs o serveis d’interès general, considerant les propostes de la plataforma per l’habitatge. Finalment estendre una perspectiva ampliada de la cooperació pirinenca transfronterera de complementarietat en equipaments i serveis i en tots els àmbits possibles de l’economia amb França i Espanya, i també amb la Unió Europea.

La lectura pública del manifest és l’element clau, ha explicat Rosa Duró, que fa passar els promotors d’un projecte editorial a esdevenir impulsors d’un moviment que hauria d’aprofitar el fet que “els moments de crisi ho són també de canvi”. Perquè hi ha una part de la ciutadania que cada cop hauria de ser més gran que “sentim desolació pel trencament de l’equilibri”. “Desolació que sentim pels canvis de models constructius” i unes “torres que no responen a les necessitats dels residents”, ha destacat la impulsora del projecte.

Duró, que ha recordat que “l’urbanisme no és només una cosa d’arquitectes”, s’ha demanat si el que es vol és “un país aparador o un país on s'hi arrelin les persones”. I si es prefereix “un país de barris rics i barris pobres o un país integrador de totes les persones”. El moviment ciutadà SOS Andorra fa una aposta per “un urbanisme més humà”. I malgrat que es té clar que “anem tard”, també es té el convenciment que “és millor tard que mai”.