El cas es remunta al juliol del 2020. Tots dos ja havien trencat després d’una relació que, segons es va explicar al judici, no va ser especialment positiva. De fet, havia tingut moments de tensió. La dona va arribar al seu pis i va detectar que algú hi havia entrat i, segons va assegurar, li faltaven diners. Concretament, 300 euros.
En aquest sentit, en contra seva hi jugava el fet que quan la policia va arribar al lloc van poder veure una petjada de vamba que coincidia amb les sabates que duia el processat. També el fet que, en haver viscut a aquell pis, sabia que es podia accedir a través d’un balcó amb relativa facilitat. A banda, una altra patrulla l’havia localitzat per les proximitats de l’habitatge i li van trobar a sobre diners.
El Superior considera, davant el recurs presentat, que aquests indicis són suficients per condemnar-lo. Que, efectivament, va cometre un delicte de furt en casa habitada. I, per tant, aquesta part de la sentència la referma.
En canvi, sí que estima parcialment el recurs d’apel·lació pel que fa a l’altre delicte, el de maltractament. En aquest cas, accepta els arguments de l’advocat del processat, que considerava que no hi havia prou elements que provessin que la mala relació que cap dels dos va negar -les discussions eren habituals i, segons la dona, encara més arran que ella es quedés embarassada i ell volgués que avortés- havia passat a majors i s’havia convertit en maltractaments. I, per això, se l’absolt.
Així, amb aquest canvi, toca reformar la sentència de primera instància. Inicialment, la pena imposada era de dos anys i mig de presó. Tot sigui dit, totalment condicional. Només hauria de complir-la si refusava o, un cop començat, deixava de seguir un curs de prevenció d’actituds violentes. La nova resolució redueix aquest temps a dos anys, igualment condicionals i amb el mateix requisit perquè no esdevinguin ferms.
Comentaris