La policia té plenament identificat l’home que l’1 d’octubre i el 3 de desembre va endur-se de dues joieries diferents del Principat dos rellotges de luxe -valorats en aproximadament 30.000 euros cadascun. Es tracta d’un professional de la matèria. Un lladre de ‘pelucos’ per encàrrec. Quan entra en una joieria té clar quin rellotge robarà per molt poc que pugui i, a més a més, ja té comprador. I a banda de ser professional del tema, també és molt actiu.
A mitja Europa el coneixen. De fet, l’home, que inicialment es considerava pels trets físics que seria d’Amèrica del Sud però ara se sap que és de l’Europa de l’est, es mou amb assiduïtat per tot el continent. Sempre amb el mateix objectiu. Sempre per les mateixes tasques ‘laborals’. Té nombrosos antecedents arreu. D’aquí que vagi i vingui tant sovint. D’aquí que viatgi tant i intenti obrir nous mercats. Fins l’octubre, que se sàpiga, a Andorra no hi havia actuat mai. Per tant, no se’l tenia controlat.
Ara que se’l té identificat probablement serà més complicat que torni al Principat. Encara que no impossible. Com que les càmeres de seguretat i videovigilància dels llocs on va robar el van poder gravar amb força bona qualitat, els millors fotogrames que es van extreure d’aquelles gravacions van ser introduïdes pels agents policíacs andorrans encarregats de la cooperació internacional a la base de dades que comparteixen amb la Interpol. Amb els dies, l’acció va donar els seus fruits.
Policies d’altres països van alertar el cos d’ordre andorrà que el tenien controlat. Que sabien qui era. D’aquí que es va poder identificar de forma indubtable i amb noms i cognoms el ‘lladre de rellotges’. Amb aquesta identificació realitzada, s’ha judicialitzat el cas. I la Batllia ha emès la preceptiva ordre internacional de recerca i captura. L’ordre ja està activa. I potser que en qualsevol moment, si se’l controla en qualsevol indret del món on arribi la Interpol, acabi sent detingut. Llavors caldrà veure si Andorra formalitza la petició d’extradició. Inicialment, la intenció hi és.
L’home, professional de la matèria com s’ha dit, actuava sempre per compte d’altri però sempre en solitari, encara que no es pot descartar del tot que formi part d’una estructura organitzada dedicada al negoci. ¿I com és que tenint tants antecedents el lladre en qüestió mantingui encara una prolífica i intensa carrera delictiva i no estigui tancat enlloc? Doncs perquè, jurídicament, els seus actes no van més enllà d’un simple furt. Ni tan sols amb força. Més o menys valuós. Però sense posar ningú en perill ni causar cap dany. L’únic mal és que es posa un dels rellotges pels quals s’ha interessat a la butxaca i toca pirandó. Sense abonar-ne la factura, és clar.