La suspensió de la compareixença es va anunciar molt poc abans que s’hagués d’iniciar. Era una compareixença pública. Fiñana havia d’acudir a la comissió a exposar les necessitats en matèria legislativa per poder donar resposta als compromisos adquirits per la UIFAnd, per poder fer la feina en consonància amb les exigències dels organismes internacionals. Formalment, la comissió en qüestió havia sol·licitat la seva presència. Però per a sorpresa d’alguns dels consellers que havien d’acudir a la cita, l’acte es va cancel·lar.
Oficialment, el fet que tres consellers -Carles Naudi, Ferran Costa i Josep Pintat- no poguessin finalment ser presents a la compareixença va ser el que ho va aturar tot. De fet, els consellers demòcrates, amb David Montané i sobretot Maria Martisella al capdavant, van remarcar molt que Pintat, que hauria estat un dels promotors de la petició per escoltar Fiñana, no pogués acudir a la compareixença. I que clar, que per deferència al líder de terceravia, que es deixava sense efecte l’acte. Resulta, però, que el polític lauredià havia delegat en la també consellera Carine Montaner. I la també parlamentària laurediana va deixar clar que per ella, i seguint el dictat del president del seu grup parlamentari, la compareixença podia tirar endavant.
Cas omís a Montaner. Que si Pintat, que si Naudi, que si Costa… La compareixença es va suspendre sense que, almenys per ara, hi hagi una nova data perquè el cap de la UIFAnd es presenti al Consell General. Més encara, fonts parlamentàries han assegurat que si Josep Pintat fos d’un altre tarannà, avui mateix hi hauria crits i soroll a Casa de la Vall. ¿Per què? Doncs perquè l’acta de la no-comissió no-celebrada reflecteix que la compareixença es va suspendre a petició… del president del grup de terceravia. A demanda de Josep Pintat i prou.
Tres dels presidents de grup parlamentari -Ferran Costa, Carles Naudi i Josep Pintat- no podien assistir a la reunió i en això es va escudar la coalició governamental per cancel·lar la presència del responsable de la unitat antiblanqueig
El malestar silenciós a la formació de gestació laurediana semblaria evident. Però, en certa manera, això és el de menys. El de més semblaria que és que Demòcrates es va aferrar al primer que va tenir a mà per avortar la presència de Fiñana i no tornar a protagonitzar un altre serial similar a la ‘fiscalada’. Quedi clar que en aquest cas es tractava d’una compareixença pública, amb presència de consellers de tots els grups parlamentaris i, sobre el paper, sol·licitada pels membres de la comissió legislativa.
Però tant els consellers, els governamentals almenys, com el compareixent voldrien estalviar-se cap comparació o cap pregunta en relació a les reunions no formals segons els seus protagonistes entre parlamentaris de la coalició i els fiscals Alfons Alberca i Borja Aguado. A més a més, hi ha dubtes si la convocatòria s’havia fet adequadament, seguint la norma. Primer, perquè qualsevol petició, aparentment, s’ha de fer a través del síndic general, síndica general en aquest cas, i segon perquè el reglament del Consell, modificat en el darrer sospir de la legislatura passada, impediria, segons algunes fonts, la presència de Fiñana en les circumstàncies que es volia fer.
Fora dels ministres, els funcionaris, un ciutadà del carrer o un comandament com pot ser el cap de la UIFAnd només poden presentar-se davant una comissió legislativa si és el Consell via síndic que ho demana i si el convidat, el compareixent, té alguna aportació a fer en relació a una iniciativa legislativa que s’estigui tractant. El redactat que s’ha donat al reglament parlamentari és el que és i la voluntat de Fiñana era la que era. I no casava. El cap de la UIFAnd no pretenia exposar cap qüestió relacionada amb cap normativa en curs. Per tant, per evitar una nova ‘fiscalada’ es va frenar la ‘fiñanada’.