La sessió ha començat amb una intervenció de Jordi Camós, expert en tendències digitals i formació que ha posat una mica de context per entendre com funcionen les xarxes socials i perquè veiem els continguts que veiem. Una publicació pot generar sensacions positives o negatives i reaccions passives o actives. Normalment, les reaccions actives, que suposen excitació o agressivitat, són les que acaben aconseguint més interacció. “Si tu hi reacciones, poses m’agrada, ho comentes... l’algoritme es mostrarà més continguts així”, ha afirmat Camós, que ha advertit que en el cas dels infants, com més continguts veuen des de petits, “més els personalitzes perquè l’algoritme els pot oferir més contingut durant més anys”. Un algoritme que fins i tot és capaç de detectar si fas zoom a la pantalla per veure una cosa en concret, o si pressiones més o menys quan passes un vídeo, però que en canvi ningú ha volgut programar perquè sigui capaç de detectar contingut que pot acabar sent sensible. Tant senzill com un innocent vídeo d’una nena de 6 o 7 anys fent gimnàstica que s’acaba convertint en objecte de desig de predadors sexuals que es dediquen a promocionar el minut exacte en què a la petita se li veu el cul, o se li intueix la zona del pit.
Camós ha estat clar: “la gent va a les xarxes per passar-s’ho bé, desconnectar i veure què fan els amics, però al final és com alimentar un monstre perquè el problema és que les xarxes són una droga i és com si tots fóssim camells alimentant el monstre”. Certament pot fer cert pànic, “però hi ha esperança”. L’expert ha explicat, per exemple, que comença a haver-hi sancions a entitats esportives per publicar imatges sense consentiment. I és que aquí cal estar atents: “el problema no és que l’usuari no vegi res de problemàtic en aquella imatge, el problema és que l’empresa que hi ha darrere de la xarxa sí que ho veu”. I com que ningú es llegeix els termes i condicions, ens oblidem que entre empreses comparteixen dades o fins i tot les venen.
Per tant, a l’hora de fer publicacions per divulgar les activitats que es duen a terme, cal tenir molt present “a què exposem els menors”: grooming, sextorsió, tràfic sexual o revenja pornogràfica. Són només algunes de les pràctiques de les que poden acabar sent víctimes els infants, perquè com ha reconegut l’expert, “els bons són molt bons professionals, però els dolents també”.
Quin és el camí? “Cal començar a veure que parlar de consentiment està bé, però també cal veure l’ètica”. Així, que una família firmi el consentiment, no dona dret a l’entitat a publicar qualsevol tipus de fotos o fer-ne qualsevol ús.
També recomana educar abans que prohibir. “Les xarxes són meravelloses, però o eduques o pot acabar molt malament i prohibir no és la solució”. I finalment, llibertat d’expressió sí, però per sobre de tot prevalen els drets dels infants.
Per tant, algunes recomanacions? Que l’entitat tingui un dispositiu específic per fer fotos i xarxes, així s’evita que ningú utilitzi el mòbil personal i aquelles imatges se les emporti a casa sense saber què en farà o on acabaran.
Pensar que es pot “comunicar bé sense ensenyar menors”. Per exemple, amb fotos on no surti el cos sencer, i només es vegin unes mans, que les fotos s’hagin fet des de lluny, que les cares no siguin reconeixible... Segurament, aplicar el sentit comú i la responsabilitat.
Feta la teoria, s’ha passat a una segona part més pràctica amb representants de l’agència de comunicació Comando que han ofert consells específics per una comunicació respectuosa amb els infants, per acabar amb un torn de preguntes.