L’home, un veterà empresari immobiliari, ha reconegut el fet d’haver hipotecat un pis que no era pas seu. “Era d’ella”, ha admès, tot assegurant que amb la dona “sempre he tingut una gran relació d’amistat”. El préstec (de 528.000 euros) es va consignar el 2007, amb dues renegociacions posteriors el 2012 i el 2015. I, com s’ha posat en relleu durant la vista, ara acumula diverses quotes impagades, fet que pot provocar l’execució de la hipoteca i, per tant, que l’autèntica propietària el perdi.
L’edifici on està l’immoble pertany a una promoció construïda a Santa Coloma. Quan es va acabar, cada soci va tenir la possibilitat de quedar-se algun dels pisos. En el cas de l’apartament en litigi també es va incloure un traster i dues places d’aparcament. Cap d’elles, però, es va escripturar a nom del marit, ja difunt, de la dona propietària. Van quedar a nom de la societat constructora.
El processat ha admès que va posar el pis com a garantia en el préstec de 528.000 euros tot i tenir clar que “era d’ella” en referència a la vídua del seu antic soci
Durant el judici, l’acusat ha reconegut haver hipotecat el pis. I per la declaració de la propietària, gens fàcil per la seva avançada edat i un considerable problema de sordesa, també ha quedat clar que ho va fer sense advertir-la. És a dir, ella es va trobar el pis hipotecat sense saber-ho.
Per això es va iniciar el procés judicial que ha acabat amb l’empresari assegut a la banqueta, acusat inicialment per la fiscalia d’apropiació indeguda. Delicte, però, que ha hagut de canviar durant la vista. I és que, com li ha recordat el magistrat que presidia el Tribunal de Corts, aquesta tipificació no és possible per a béns immobles.
Per això, el fiscal ha optat per acusar per administració deslleial. “Es va comportar com si fos el propietari amb un risc elevat pels autèntics amos del pis en cas d’execució, que persisteix actualment”, ha remarcat. Per això ha sol·licitat una pena de divuit mesos condicionals.
Més dura és la condemna que vol l’acusació particular. Demana fins a tres anys ferms, ara bé, amb una possibilitat d’esquivar la presó: que en un termini curt de temps (l’advocat ha demanat sis mesos) aconsegueixi aixecar la hipoteca del pis i l’escripturi a nom de la dona. També entén que, si finalment el banc es queda l’immoble per impagament del préstec, se l’indemnitzi amb el valor peritat de l’habitatge: 305.000 euros. I és que, ha avisat, “la meva clienta es pot trobar sense diners ni pis”.
La defensa ha admès els fets i els ha justificat pel fet que “es va quedar mancat de liquiditat” i va haver d’hipotecar “tot el seu patrimoni”. De fet, ha insinuat que el banc “no li va permetre” treure el pis dels béns a incloure com a garantia. Tot i això, demana que la pena sigui mínima, de tres mesos condicionals, i entén que no hi ha responsabilitat civil si l’habitatge no es perd. Ara bé, si això passa, sí que ha acceptat que haurà d’indemnitzar la dona.
Comentaris (1)