La tensió i el malestar són evidents. I malgrat que públicament tant el Govern com l’executiva de Demòcrates per Andorra (DA) han enviat missatges per defensar les decisions adoptades i treure ferro a l’afer, els dubtes són latents. Dins mateix del partit i més encara fora, on no s’acaba de veure la idoneïtat de les adjudicacions ni, menys encara, es considera que sigui el més normal que un alt càrrec acabi adjudicant de forma directa feines per valor de més de 415.000 en menys de tres anys a una societat (SPAI) de la qual la dona n’és sòcia i el germà, l’administrador únic.
Tampoc les explicacions ofertes han estat gaire convincents. I han obert altres interrogants com, per exemple, com va arribar a ser que SPAI aconseguís, suposadament, esdevenir la referència tècnica oficial d’IBM al Principat. ¿Només davant l’administració andorrana? Perquè abans i després d’aquelles primeres adjudicacions dels mesos d’abril i maig del 2015, just quan DA iniciava el segon mandat legislatiu i executiu, era i és una altra empresa (Andorsoft) la referent d’IBM França a Andorra. Fins i tot l’administració treballava tot sovint amb aquesta firma. Però el ministre de Finances i portaveu governamental, Jordi Cinca, defensar l’adjudicació directa a SPAI a l’empara de l’article 46.2.f de la Llei de contractació pública.
Contracte de subministrament o prestació de servei
Primer dubte. L’article 46 s’emmarca en el capítol de contractes de subministrament. ¿Un treball de manteniment -i aquesta és la denominació que reben els set encàrrecs fets a SPAI ja sia per la policia, ja sia per Sistemes d’Informació- és un subministrament? Si ho fos, efectivament la llei preveu l’adjudicació directa quan hi ha una “especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de seguretat singulars per fabricar-lo o subministrar-lo”. Però, manoi, subministrament… subministrament què és? La llei també ho explica: “El contracte de subministrament té per objecte la compra de béns mobles per l’administració.” Doncs no, no sembla el cas. Certament, si es fa el manteniment d’un ordinador, probablement un dia calgui comprar un disc dur nou perquè l’original s’haurà espatllat. Però l’essència del contracte és el manteniment. L’important és mantenir no subministrar el disc dur. Sembla clar.
El ministre portaveu va justificar la contractació a l'empara de l'article 46.2.f de la Llei de contractació pública. ¿Però el manteniment és un subministrament o un servei tècnic?
La legislació vigent diu també que “el contracte de subministrament no perd la seva qualificació encara que el contractista realitzi obres accessòries d'instal·lació i muntatge dels béns objecte del contracte, sempre que aquestes operacions constitueixin una obligació prevista en el plec de bases o en la proposta d'adquisició. Si les obres esmentades representen, però, més del 50% del preu del contracte, aquest es qualifica com a contracte d’obres”. Aquest paràgraf s’inclou a l’article 44. Però tornem a allò exposat abans. ¿L’essència del contracte què és? ¿Mantenir o subministrar? La comanda feta és clara: manteniment del programari i el maquinari… ¿I hi ha algun tipus de contracte on el manteniment sigui la seva essència?
La llei és clara. Només cal llegir-la (i fer-la complir). El capítol següent al relatiu als contractes de subministrament fa referència als contractes de treballs tècnics i de serveis. I en aquest marc, l’article 52.2 diu que “els contractes de serveis tenen per objecte: a) Prestar treballs de manteniment, conservació, neteja i reparació de béns, equips i instal·lacions i b) Preparar programes i sistemes informàtics”. Caram, això ja s’hi assembla més. Mantenir, conservar, reparar equips. Això és. ¿I quin és el sistema d’adjudicació? Tornem a la llei: “El procediment normal d'adjudicació d'aquests contractes és el concurs, excepte en els contractes a què fa referència el punt 2 del present article”.
Aquí la normativa ja parla de concurs. Just el que no hi va haver. I l’article 2 inicialment només preveia adjudicació directa en determinats serveis de quantia inferior als 12.000 euros. No és el cas de cap de les adjudicacions a SPAI. Certament, via el pressupost del 2016, quan ja s’havien fet algunes contractacions directes i fins i tot a l’empresa del germà de Toni Martí, quan ja havia estat duta a terme la ‘Martí connection’, es va modificar l’articulat i es permetia adjudicar de forma directa aquelles prestacions declarades “de caràcter sensible”. Home, mantenir uns ordinadors, sensible no seria.
¿Però què diu la normativa sobre la sensibilitat? “Es consideren de caràcter sensible els contractes que afectin la seguretat de l'Estat o les relacions internacionals del Principat d'Andorra, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern.” Si fos així, “l'òrgan de contractació ha de declarar expressament el caràcter sensible o reservat del contracte, i ha de justificar-lo en l’expedient”. Cinca mai no es va referir a res de tot això. Ni tan sols a l’article 54.2, que seria el cas.
Via d’urgència per un manteniment ordinari
Els dubtes persisteixen, és clar que sí. Deixem de banda si els encàrrecs eren de subministrament o, clarament, un manteniment i, per tant, una prestació de servei. Obrim un altre interrogant. Si la carta enviada per IBM França era del 2013 i alertava que a partir del 2015 ja no podria assumir directament el manteniment dels ordinadors, com va dir el ministre portaveu… ¿calia esperar a l’abril, en un cas, o al maig, en dos més, per fer una adjudicació directa i urgent? ¿Just després de les eleccions i d’haver canviat el director de Sistemes d’Informació que passava a ser un dels fundadors d’SPAI? El manteniment dels ordinadors de qualsevol lloc sembla una cosa ordinària que es pot planificar amb certa anticipació. I d’un any per l’altre. No hi ha cap urgència. ¿Hi va haver un oblit i llavors tothom a córrer? Potser sí.
Tant els sindicats de l'administració, via escrit formal, com Liberals i SDP han demanat la intervenció de la fiscalia en el cas. Al ministeri públic li cal analitzar la via penal
Més interrogants que evidencien que aquestes adjudicacions, com a mínim, grinyolen. I això sols des del punt de vista de les formes, de les maneres. Res d’observacions de caràcter penal, que això ja ho haurà de dilucidar el ministeri fiscal, que ha estat convidat pels sindicats de l’administració ha participar de la investigació de tot plegat i la intervenció del qual també ha estat sol·licitada, almenys, per Liberals d’Andorra (Ld’A) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP). Fixem-nos, tan sols, en el codi de l’administració, normativa fonamental en aquest cas. Que per això és el codi que és i no el codi de collir patates.
L’abstenció al Codi de l’administració
L’article 115 de l’esmentat codi estableix què és o què s’ha d’entendre per abstenció. Per abstenir-se. I explica que “l’autoritat o funcionari en el qual es doni alguna de les circumstàncies que es detallen en el paràgraf següent, s’abstindrà d’intervenir en el procediment i ho comunicarà al seu superior immediat, el qual resoldrà allò que sigui adient”. I entre els motius d’abstenció hi ha el “parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d’afinitat fins al segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de societats o d’entitats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment”. Cal suposar que en aquest cas com que el cap de Govern no té superior… En tot cas, “la no abstenció en els casos en què aquesta sigui procedent donarà lloc a responsabilitat”.
I al final de tot plegat, tornem als dubtes de l’inici. SPAI era l’única empresa que pot fer el manteniment dels equips informàtics de Govern i de la policia segons que hauria assenyalat IBM. Certament, hi ha equips de la potència i l’antiguitat de l’S-400 que necessiten d’un bagatge per tractar-los. Però ja als anys de la dècada del 1990, quan Ot Martí i Miquel Haro posen en marxa l’empresa ara adjudicatària, ja hi havia altres firmes, al Principat, que tenien capacitat per prestar aquell servei. I després n’hi continuaria havent.
De fet, fonts properes al departament de Sistemes d’Informació expliquen que va sorprendre molt quan es va indicar que SPAI passava a ser el suport tècnic oficial d’IBM per al maquinari -vegi’s, que ara els més de 110.000 euros inclouen també programari-, ja que fins llavors Andorsoft havia estat el referent. De fet, aquesta firma inicialment va treure les urpes. Però tenia altres adjudicacions. Ja ens entenem. SPAI, asseguren les fonts, té com a mínim un tècnic autoritzat per IBM per fer els treballs que li encomana Govern.
Però, caram, ¿IBM només té SPAI de referent per a l’administració andorrana i per a la resta d’empreses, per molt grans i potents que siguin, no? Actualment, aquests serveis, tot sovint, ja se cerquen a través de proveïdors espanyols. Però només cal fer una petita demanda a IBM. Aquest portal ha fet la consulta al Regne Unit. Diu que és una empresa d’Andorra que fa anys que treballa amb equips d’IBM i que té un problema tècnic i necessita ajuda. Que vol saber qui és el servei tècnic oficial -no només el partner comercial o el subministrador de fils-. La resposta és clara. I els camins -o els enllaços que ofereixen- no porten a SPAI. Porten a Roma. Dos i dos són quatre. O potser no, és clar.