Els funcionaris del comú d’Andorra la Vella estan perdent la paciència. Fins a quin grau s’haurà de dirimir aquest vespre en una assemblea convocada pel sindicat de treballadors comunals (Sitca). El principal motiu de malestar suposadament generalitzat és la manca de resolució en relació amb el complement de gestió de l’acompliment (GAdA). L’actual cònsol major, Conxita Marsol, es va comprometre durant la campanya electoral del 2015 a abonar el que pertocava. Però una vegada assentada al càrrec va advertir als funcionaris que si no l’obligava la Justícia no faria cap pas per abonar res. I la Justícia no resol i un bon grapat de funcionaris sindicat representatiu inclòs malpensa d’allò més.
Marsol, asseguren les fonts comunals consultades, sembla molt tranquil·la. La paràlisi judicial que inquieta el funcionariat la manté a ella en una zona de confort. Que hagin passat tres mesos, sis, fins a nou mesos sense tenir notícies de la Batllia, tant al Sitca com a d’altres funcionaris comunals no els que els sembli un part complicat, és que comencen a témer si hi ha instruccions per matar el tema. Per deixar-lo morir. Creuen els demandants que no hauria de ser tan complicat que els organismes judicials dictaminin si la sentència dictada al seu dia ja s’ha complert per part del comú o si, en cas contrari, en no haver-se executat correctament com consideren els treballadors públics, s’ha de procedir en conseqüència. I, en conseqüència també, el comú els ha d’abonar el GAdA corresponent als anys 2009 i 2010.
Fa nou mesos que el Sitca va promoure un incident davant la Batllia per tal que la Justícia es pronunciés si la sentència que deia que el comú va actuar malament està executada o no
Com que s’enfilava molt -dineràriament parlant-, el comú llavors liderat per Rosa Ferrer, va decidir aplicar una rebaixa uniforme i global del 10% respecte de les notes que s’havien atribuït a tots els funcionaris. La Justícia va dictaminar que aquella manera de procedir no s’ajustava a Dret. Que la reducció de la nota no es podia fer de manera global si no que s’havia d’haver comunicat de manera individualitzada. Van entendre els treballadors que allò volia dir que, en estar mal fet, tenien dret a percebre els diners que els havien retallat en funció de la rebaixa de la nota.
Però el comú, ja amb Jordi Minguillón al capdavant, es va empescar una altra solució seguint instruccions jurídiques per donar per complerta la sentència del Tribunal Superior. Es va notificar un per un als treballadors comunals la rebaixa del 10% acordada al seu moment i es va donar per tancat l’afer. Tant tancat o no que fins i tot la candidata Marsol no veia clara la situació i va assegurar durant la campanya electoral que ella pagaria el GAdA corresponent. El que pertocava. Hi ha qui afirma que, en part, va ser aquell compromís que va esdevenir un trampolí per a la victòria electoral.
Una vegada al despatx de cònsol, Marsol va començar a excusar-se i a indicar que, clar, la sentència s’havia executat i que ella el que no podia fer era executar-la per segona vegada. I que, si de cas, el sindicat promogués un incident d’execució. En essència, que es demanés als tribunals si la manera com havia procedit el 2015 per donar resposta a la sentència era adequada i, per tant, l’afer estava definitivament tancat. El Sitca va procedir. I ara qui no procedeix és la Justícia. Els tribunals. I sense resolució, la cònsol encara va reiterar fa pocs dies que no pensa treure’s ni un euro de la butxaca. I els sindicalistes hi comencen a veure certa mala fe. Els sindicalistes i els que no ho són.
La manca de resposta del tribunal deixa sense eines els reclamants per poder continuar insistint en reclamar el que consideren que és seu i ara pretenen impulsar la causa com sigui
Per això que aquest vespre es preveu una assemblea calenta. La nova junta del sindicat posa sobre la taula un seguit de qüestions després d’haver-se posat al dia. D’haver repassat els deures que els van traslladar els seus antecessors, molt poc actius pel gust d’una majoria de treballadors. Els funcionaris veuen com la cònsol es fa l’orni pel GAdA però, en canvi, no repara en ‘gastos’ en el moment d’abonar complements de responsabilitat afegida (CRA) als afins a qui dóna, per bé o per mal. I això està sulfurant una part de la plantilla.
El Sitca i una part important del col·lectiu funcionarial comunal no volen deixar passar la qüestió del GAdA. De cap de les maneres volen que el tema caigui en l’oblit o s’enterri en algun calaix de la Batllia. D’aquí que aquest vespre plantegin als companys què volen que es faci. Des de començar a repartir castanyes en compareixences públiques a tornar-se a rascar la butxaca per dur a terme alguna nova acció judicial per fer memòria a la batlle que ha de decidir sobre l’afer que els terminis s’han de complir. I és que si no hi ha resolució, encara que sigui contrària als interessos dels funcionaris, el sindicat no pot recórrer. I així, el comú va fent la viu-viu.