També pot haver jugat un paper important el fet que fos gratuït i a un lloc ben accessible per tothom. Sigui com sigui, el públic s’ho ha muntat d’allò més bé. L’organització ha ofert mantes tèrmiques per aquells que s’han atrevit a asseure’s a terra, a prop de l’escenari. També impermeables per tothom, per si la pluja tornava a fer aparició. Al final, tot això ha posat als assistents en situació, en un entorn salvatge. Sols ha faltat que treies el cap alguna bèstia del juràssic. Per sort, aquestes han quedat a la pantalla.
El concert ha estat un dels més atractius de la proposta del ClassicAND. Ho ha fet palès la diferència de públic amb els espectacles previs del cap de setmana. En aquesta ocasió ha acudit al Parc Central gent gran, jove i nens. I ben poques autoritats. Tothom ha volgut apropar-se per conèixer l’experiència que és que soni una banda sonora en directe. I més, en una pel·lícula on l’ambient és clau per endinsar-se, i això és el que aconsegueix precisament la música. Explotar i treure les emocions a flor de pell.
Els encarregats de fer la proesa de mimetitzar-se amb la pel·lícula i que gairebé el públic oblidés que hi hagués un grup de músics tocant, però que no ho pogués deixar passar, ha estat l’orquestra del Reino de Aragón. Han estat dirigits per Josep Caballé-Domenech, nom força destacat al món de la música clàssica. Els artistes i el seu director han aconseguit oferir una experiència nova, i li han donat un toc a un clàssic del cinema incomparable. Ha estat la demostració de què la música simfònica és per tothom. Fins i tot, pels dinosaures.
Comentaris (4)