Han estat unes poques hores de detenció i ha quedat en poc menys que una mena de mal entès. L’advocat, que està en espera de la sentència del Tribunal Constitucional en relació amb la discussió d’alguns detalls gens menors al tomb de la seva inhabilitació professional arran d’una condemna ferma per una qüestió penal, mira de fer ara el menys soroll possible. “No li convenen segons quins incidents però sembla que algú li vulgui buscar les pessigolles”, han explicat fonts properes a l’afectat.
Seguint les ordres de la batlle, i vist que l’esperava el passat 12 de gener i l’advocat no es va presentar, la policia s’hauria presentat de bon matí al domicili de l’advocat per tornar-li a demanar que els havia d’acompanyar. En qualitat de detingut. Sembla una mena de joc de lladres i serenos, amb els funcionaris policials sovint, que no pas sempre, com a intermediaris, com a espectadors d’una mena de partit de tennis disputat amb més o menys mala llet. Les instruccions de la jutge eren clares: detenció i posada a disposició immediata. I pràcticament així ha estat.
És allò de veure qui la té més llarga. Després de l’incident que li va valdre l’arrest del 20 de desembre, el lletrat es va donar per notificat d’algunes coses però en cap cas va ser conscient que havia de comparèixer el 12 de gener. Davant la seva incompareixença, en va dictar la detenció. I això és el que s’ha fet avui, sense tenir en compte que per motius diversos, el lletrat havia estat a la seu judicial divendres i dilluns passat. I ningú, suposadament, no li va comunicar res.
Ara, la batlle ja s’hauria anotat el contacte precís per si mai ha de tornar a contactar amb l’advocat -que no és home fàcil, que quedi clar. No sia que l’hagi de tornar a cercar pel que sigui. Però es podrà estalviar d’haver-li d’enviar cada cop la policia. O almenys, així hauria de ser.