El judici dura i dura. I l’interrogatori a la darrera processada que resta per declarar -de fet, que ho ha estat fent les darreres setmanes amb aturada per la Covid inclosa- encara s’allargarà setmanes i setmanes. La fiscalia ja ha fet analitzar el centenar llarg d’intercanvis que es van fer amb l’empresari l’operativa del qual centra tota l’acusació que avala la intervenció i enderrocament d’un banc. Ara, Alberca vol avaluar fil per randa cadascuna de les transferències. I n’hi ha per dies.
El tribunal que presideix Enric Anglada pretenia anar-se’n de vacances de Nadal havent escoltat de manera definitiva tots els acusats. Els magistrats han tingut la sorpresa de saber que no serà possible i que, a més a més, Alberca va per llarg. Els vol esgotar la paciència si no els l’ha esgotada ja. Un dels magistrats ha de passar pel quiròfan. I la previsió inicial és que la seva recuperació no seria possible fins a principi d’abril. Sia pel que vulgui, els jutges van ser els primers interessats en mirar d’accelerar la recuperació, i els metges haurien certificat que no caldrà esperar fins a l’abril. D’aquí que s’ha fixat l’enèsima represa de la vista per al 6 de març.
El desenvolupament de setmanes i setmanes de judici no ha evidenciat res d’estrany. És a dir, no ha evidenciat res que no fes tota la plaça financera
La darrera acusada en declarar encara haurà de seure a la cadira preferent. I ho haurà de fer per dies. Després d’analitzar una desena de transferències fallides, que ara vulgui el fiscal repassar les 369 operacions realitzades va agafar tothom de sorpresa. Pel temps que caldrà encara invertir en la declaració de la processada. De sorpresa o potser no tant sabent que s’acosta un període electoral i que, potser, l’encàrrec que té el fiscal és de guanyar temps.
O aquesta és la lectura que fan moltes de les parts intervinents en el judici, sabedores que potser no convé als poders fàctics no haver de sentir segons què ni haver de molestar segons qui. Perquè entre els testimonis que haurien de declarar hi ha persones de l’entorn del cap de Govern, Xavier Espot, per exemple, en tan què antics accionistes i membres dels òrgans de direcció del banc. Persones que, a la seva manera, abans de l’anunci del fiscal ja estaven fent mans i mànigues per intentar-se alliberar d’haver de participar del judici.
La vista incomoda a tothom. Entre altres coses per les preguntes -d’una banda o de l’altra- que calgui afrontar. I perquè el desenvolupament de setmanes i setmanes de judici no ha evidenciat res d’estrany. És a dir, no ha evidenciat res que no fes tota la plaça financera i sí que ha deixat intuir interessos espuris de naturalesa política per apartar BPA del terreny de joc financer del país. I que aflori segons què abans d’unes eleccions segurament no agrada. És millor fer esgotar la paciència de qui escaigui i avorrir el personal fins a l’eternitat. Fins a 369 transferències.
Comentaris (6)