Els bombers van ser els que el van localitzar, per dir-ho d’alguna manera, dissabte a la tarda. I en certa forma se li va tolerar que es refugiés a l’oficina bancària del Crèdit Andorrà de la Massana perquè no tenia on caure mort. I perquè sota els efectes de la beguda, van considerar des dels cossos de seguretat, valia més la pena no forçar la situació. No enfrontar-s’hi. Fa més de tres lustres que no comet activitats delictives de rellevància. Ara, algun altercat producte de l’alcohol en què fa molts anys, moltíssims, enfonsa les seves misèries. Anys enrere, des de furts a baralles. I droga. Força droga.
L’home del caixer va ser un droga-addicte després de deixar els estudis bàsics amb catorze anys i esdevenir una mena d’inadaptat. Si ara el suport social és complicat, llavors era poc menys que inexistent
Volia ser un rebel, un d’aquells delinqüents famosos, expliquen els que el van conèixer, una vegada l’Altaveu ha pogut aclarir qui és l’home del caixer. Passada la cinquantena, l’efecte de l’alcohol i l’ombra allargada d’un passat complicadíssim és el que el pertorba. Als anys vuitanta, en un ambient pervers enmig d’una colla d’Escaldes que anava contra l’statuo quo imposat i es rebel·lava a tot el que s’establia com a norma en una Andorra pre-constitucional, la droga hi rajava fina. De fet, la majoria d’aquells companys de joventut ja no hi són per explicar res.
L’home del caixer va ser un droga-addicte després de deixar els estudis bàsics amb catorze anys i esdevenir una mena d’inadaptat. Si ara el suport social és complicat, llavors era poc menys que inexistent. Rebolcades dia sí dia també amb la policia. Als agents els exigia que l’acompanyessin a casa quan no tenia una altra forma de transport i llavors s’estava a Encamp. Si rebia una negativa per resposta, hi havia merder assegurat. Era el seu ‘modus vivendi’. Va aconseguir deixar la droga, però es va submergir en l’alcohol. I sempre més.
El pas dels anys ha calmat algunes de les seves ànsies. Durant temps, alguns pagesos del país li han donat feina l’època de collir el tabac. Quatre duros i lloc per dormir assegurat. Als hiverns, molts hiverns, l’han agafat a pistes, especialment a Pal, a mode de caritat, pràcticament. Però mai han tingut el suport que una persona en la seva situació hauria de tenir, expliquen els consultats. Serveis socials ‘només’ sap articular una petita ajuda econòmica i derivar l’implicat en alguna de les pensions que hi ha al país. Pensions que, en molts casos, són residències socials encobertes i de molt baix nivell.
D’UN CAIXER A UN ALTRE
L’alcohol, però, ha fet tan mal a l’home del caixer, li gira tan el comportament quan sobrepassa el nivell de tolerància a la beguda que té el seu cos, que ara ja cap pensió del país el vol. Ni amb l’aval de l’administració. De fet, dissabte s’hauria posat en contacte amb serveis socials per explicar-los que no tenia on anar a raure. Més o menys li van venir a dir que ja sabia el pa que s’hi donava. Que o canvia o no hi havia res a fer. Que no el volen enlloc. I així es va ‘establir’ al caixer automàtic.
De ben segur, obligats per la situació, l’anirien després a cercar. Per tornar a començar, però, la mateixa roda de sempre. Ben poc va durar l’advertència. Sense lloc on anar, encara no tres hores i mitja després de ser vist a la Massana, el mateix home ‘s’establia’ en un altre caixer. En aquest cas a Escaldes, a tocar de l’avinguda Carlemany. Altre cop la mateixa història. Altra volta la mateixa sorpresa entre aquells que van veure l’home, arraulit, dormint. Absort respecte el seu entorn.
En fi. El peix que es mossega la cua entre mansions de luxe i ‘influencers’ que veuen un paradís. Enmig de lloguers estratosfèrics i promeses de projectes d’alta volada, andorrans -però seria el mateix si fossin residents d’altra nacionalitat, que quedi clar- que malden fent camí, un camí tortuós, en la misèria.
Comentaris (9)