Sí, es tracta de la farga Areny, de la família Areny Plandolit, i que produïa a partir de mineral de Ransol. Es va alçar a mitjan segle XVIII i va estar productiva pràcticament durant tot el segle XIX. De fet, en molts moments va passar la mà per la cara a la farga del Madriu i, especialment, a la farga Rossell, que imponent com és, no donava tan rendiment com la farga dels Areny Plandolit, a Ordino. Sí a prop d’aquell espai que fins fa poc ha servit d’aparcament als veïns de la Clota Verda. Seria actualment de la mateixa propietat.
En fi, que la farga, després de servir com a tal, va esdevenir una serradora. Fins que un bon dia va deixar de funcionar. Al 2002 ja s’hi va fer una intervenció que va permetre descobrir una part de les estructures. Ara es pretén desenterrar la resta. Però ningú no sap com acabarà. Ni els que estan fent l’excavació. I no pas perquè no saben fins on permetrà anar el gratament de la terra que s’ha iniciat. No és pas això. El que no saben ni els arqueòlegs ni els operaris que burxen per destapar la carbonera o el pati que fins fa poc estava cobert d’una capa asfàltica, d’una capa de formigó, és com acabarà la negociació entre propietat i administració.
Es pot dir de moltes maneres. Però de vegades cal parlar clar: l’administració ha badat en aquesta ocasió. I ha deixat en l’oblit un part del patrimoni siderúrgic d’allò més important. Abandonada a la dissort i ara tots a córrer per intentat fer canviar la fortuna. S’hi treballarà, ho explica l’arqueòleg de Patrimoni Abel Fortó, fins la segona setmana de desembre. Es pensa desenterrar del tot la carbonera, el forn de grillatge i, presumiblement, la casa del factor, que, rectangular, se suposa que està just sota el pati del prat de la farga Areny. En fi, que la intervenció que s’ha programat ara cames ajudeu-me hauria de permetre inventariar totes les estructures de la farga.
I hauria de servir per establir les mesures preventives corresponents. Per mirar de deixar clar que per molt que estiguin en terreny privat, no s’hi pugui fer segons què. Que aquesta és la batalla que tenen ara. Posar-se d’acord perquè una vegada fet el desenterrament i anotat tot el que s’hagi d’apuntar, no s’hagi de tornar a colgar tot o les màquines ho acabin per esbudellar. Patrimoni Cultural, aparentment, voldria fer valdre les catalogacions i inventariats estatals per no haver de compensar ni amb un sol euro la propietat. El comú podria haver de fer front a la compra.
Hi ha més enrenou del que sembla. Gratar la terra, que en qualsevol actuació arqueològica és el més complicat, aquí resulta ser el més senzill. Mentre uns quants excaven, la resta que es posin d’acord. El patrimoni històric prou que s’ho val.
REPORTATGE VIDEOGRÀFIC: ELENA PARDO / RODRIGO CARVAJAL
Comentaris