“Una de les primeres lliçons que ens ensenya el Marc és que en el món dels incendis tot és dinàmic i variable. Per això avui jo soc aquí, quan hauria d’haver estat a l’altra banda”, ha bromejat el cap de la Regió d’Emergències de Lleida, Joan Josep Bellostas, que tot i així, ha pogut posar la veu de l’experiència en la taula rodona (acte organitzat en el marc de la celebració de la Diada de Catalunya) i transmetre part del coneixement de l’expert absent.
Però, què són exactament els incendis de sisena generació? “Són incendis imprevisibles, sobrepassen el límit que un bomber amb un equip de protecció individual pot resistir”, per tant, “enfrontar-te de tu a tu a un incendi de sisena generació no és possible”. Afirmació contundent la que ha deixat anar poc després de començar la taula rodona el responsable de la secció forestal del cos de bombers d’Andorra, Pere Pons, sobre els incendis de sisena generació. Uns focs que generen una quantitat tan gran d’energia que “són capaços de modificar perfils verticals de l’atmosfera” i arriben a crear tempestes de foc. Una tipologia d’incendis que si bé a Catalunya ja s’han donat, a Andorra encara no. Però que ningú es pensi que no s’hi està exposat. “Ens tocaria estar en incendis de primera o segona generació, però per l’acumulació de combustible i el problema de les urbanitzacions, ens podem trobar de cop en la sisena generació”, ha explicat Pons.
Com versava el títol de la taula rodona, “Incendis de sisena generació, una amenaça compartida’, el problema no s’acaba quan es creua la frontera. Perquè l’augment de la massa forestal i la regressió del sector primari també s’ha donat al Principat. La doctora en enginyeria de forest i investigadora de l’AR+I, Marta Domènech, ha xifrat en un 40% l’increment de la coberta forestal al país els darrers 40-60 anys. “Hi ha més extensió de bosc, és més dens i no hi ha capacitat de gestió perquè és molt car”, ha apuntat.
Si a això li sumem un increment de les temperatures, períodes de sequera cada cop més intensos i duradors, tenim boscos “estressats”, on arriben plagues més ràpidament i on els arbres necessiten molta més aigua per sobreviure que en les condicions normals.
De fet, l’enginyer forestal i subdirector general de Boscos de la Generalitat, Enric Vadell, ha detallat que en una revisió recent del mapa bàsic de perill d’incendi que ha fet Catalunya, els han sortit municipis del Pirineu que si el 1995 no tenien un risc alt d’incendis, al 2024 se situen en la zona més alta del rànquing. I alguns d’aquests nuclis “rodegen Andorra: Valls de Vila, Montferrer i Castellbó, per exemple”.
EL PIRINEU NO ÉS UNA BOMBOLLA
“Tenim la sensació que el Pirineu és una bombolla que no crema, però el Pirineu català és una Europa en miniatura i fa anys que sabem que no ens salvem dels incendis”, ha assenyalat Vadell, afegint que “no hi ha solucions a curt termini, han de ser estructurals”. Gestió forestal, disminuir la massa forestal, crear infraestructures per evitar grans incendis i el paper que tots plegats tenim com a consumidors: consumir producte local per ajudar al sector agrícola i ramader, claus en el manteniment dels boscos.
“El paradigma del bosc natural, no tocat per l’home, és un error total!” ha advertit, Bellostas, deixant clar que és contrari a la filosofia que predica que “cal salvar cadascun dels arbres d’un bosc”. Així, ha deixat clar que cal gestionar punts estratègics per evitar que un incendi agafi determinades dimensions que en dificultin l’extinció. Domènech hi ha volgut afegir algun matís. “Tenim boscos on on podem arribar i que hauran d’anar a evolució natural”, ha exposat, reconeixent que la gestió del bosc és una qüestió “molt poc popular”. Per això ha insistit a fer pedagogia: “Cal explicar a la població perquè es fan les coses, que tot té un sentit i un temps. I el temps del bosc no va a escala humana i el que fas avui es veu al cap de 80 anys”.
Reflexions que han despertat l’interès d’un gran nombre de persones que han omplert la sala Sergi Mas de Sant Julià. Entre elles, diverses autoritats: la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, el conseller general Demòcrata, Jordi Jordana, el cònsol de Sant Julià, Cerni Cairat, el director del cos de bombers, Jordi Farré, l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Carles Pérez-Desoy, així com membres el cos de policia, a més d’altres experts del sector.
Comentaris (1)