El reportatge, segons fonts properes a la cadena de televisió catalana, va funcionar molt bé, amb dades d’audiència que han superat les expectatives. Tant que, vistos també els comentaris i el fet que es pot anar aprofundint en diversos aspectes relacionats amb tot l’entramat vinculat amb la causa lligada a l’expresident català, no es descarta que es puguin fer nous reportatges. A Barcelona, reconeixen les fonts consultades, ha sorprès l’impacte, la repercussió que hauria tingut tot allò lligat a Andorra, i sobre el qual no es descarta burxar més.
Les fonts consultades han assegurat que el testimoni de Miquel “ha impressionat”. D’entrada, perquè és el primer cop des de l’esclat no ja del ‘cas BPA’, sinó del ‘cas Pujol’, que va ser un any abans, que l’exconseller delegat de l’entitat bancària andorrana apareixia públicament. I que ho feia parlant de la situació que, justament, lliga els dos afers. I, de sortida, per la claredat de les explicacions ofertes alhora que, també, per la contundència de les ‘proves’ presentades i que en certs sectors no havien estat encara conegudes.
La gravació de l’enregistrament que Miquel mateix va fer amb el seu mòbil de la visita que va rebre del llavors agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, l’inspector de policia Celestino Barroso, advertint que tenia un missatge per al bancari i que de complir el que es deia en dit missatge no caldria patir però que en cas contrari caldria pensar en una destralada (“hachazo”, deia el policia) hauria estat molt significatiu i notari, segons les fonts. També la visita que, seguint les instruccions donades en aquell missatge, Joan Pau Miquel descriu que va haver de fer al luxós hotel Villa Magna de Madrid.
A l’hotel l’esperava un tal Fèlix, que va resultar ser un altre suposat cap visible de la que avui ningú no dubta a denominar com a policia patriòtica, Marcelino Martín Blas. L’exposició que fa l’exconseller delegat de BPA en relació a la sensació que va tenir d’haver estat seguit, controlat, de saber si tenia una família més o menys extensa o què feien els seus fills també hauria commocionat. Com el fet que s’usés una petita nota de paper ‘embolicada’ en un diari per reclamar-li dades dels Pujol, de Junqueras, d’Artur Mas o de qualsevol altra dirigent nacionalista català.
TV3 també ha remarcat -i fins i tot informativament n’ha tret rendiment- de dos ‘proves’ més aportades en el documental per Joan Pau Miquel. Una gravació d’origen incert i protagonitzada per l’exsecretari d’Estat espanyol de Comerç amb el govern Rajoy, Jaime García-Legaz. Un dels polítics del nucli dur quant a intentar posar fre al catalanisme i que va ser a Soldeu, a Andorra, només sis dies després de la nota de Jordi Pujol que reconeixia la deixa ‘amagada’ al Principat.
En aquella gravació, García-Legaz reconeix que en el marc de la negociació del conveni de no doble imposició entre Espanya i Andorra, els uns van exigir i els altres van tolerar o claudicar o com es vulgui. “El Govern d’Andorra va pecar d’excés d’intervenció per donar una imatge que ja no és un paradís fiscal, ni un paradís de delinqüents, ni de blanquejadors.” I de tot plegat, en aquella gravació, l’exdirigent governamental espanyol admet que BPA va ser un boc expiatori. “Exacte”, diu.
El darrer dels documents-proves que Miquel oferia en el marc del documental és la carta que l'exsecretari d’Estat espanyol de Seguretat i número 2 del ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, enviava fa pocs mesos a l’antic màxim accionista de BPA Higini Cierco tot reconeixent que “no hi ha cap indici de les actuacions delictives” que van motivar la intervenció del banc. Ara, el pecat d’haver acollit, i transitòriament, els comptes dels Pujol, o una petita mostra d’ells, sí que l’havia comès BPA. I d’aquí sinó van venir tots els mals, el 99%. D’aquí l’impacte del testimoni de Miquel. I la possibilitat, asseguren diverses fonts, que tot plegat serveixi per sacsejar el cas des del punt de vista judicial.
Comentaris (4)