Després de la dimissió d’Òscar Ribas Reig, Marc Forné, va assumir la màxima responsabilitat governamental. Era el desembre del 1994, en mig d’un clima d’ingovernabilitat i de majoria molt precària amb l’amenaça constant d’eleccions anticipades i amb un sistema de partits on es defensaven més aviat els interessos parroquials. Una mica per casualitat, tot i que la política corre per les seves venes tant per part paterna com materna, va arribar a ser el cap de Govern. I no per poc temps, ja que, Forné va ser i és avui dia, el cap de Govern més longeu d’Andorra (de 1994 a 2005). Més endavant, el febrer de 1997, es van celebrar novament comicis amb la victòria de Forné, aquesta vegada per majoria absoluta, escenari que es repetiria quatre anys més tard, i que donaria pas a “una epoca d’estabilitat decisiva per a la història recent del nostre país i la implementació de l’estat del benestar”, ha assenyalat el cap de Govern, Xavier Espot.
Durant el seu discurs, l’actual màxim mandatari ha ressaltat que Forné era “un polític que sense cap mena de dubte va saber llegir i comprendre molt bé el context d’una Europa de principis dels anys 90”, que va comportar al desenvolupament i la consolidació de la dimensió política del projecte d’integració europea. “Tenia molt clar el camí que havia de seguir Andorra en aquell context amb el convenciment profund de reconduir el paper de l’Estat i les seves obligacions, per impulsar un model econòmic que fos pròsper en el si d’una societat cada vegada més cosmopolita -conseqüència directa dels moviments migratoris- i en un entorn internacional que adoptava polítiques més favorables al lliure comerç i a la llibertat de moviments de capitals que donaria lloc a la globalització”, ha apuntat Espot.
També va tenir un rol important en el desenvolupment d’infraestructures viàries i de transport adequades i dimensionades a una Andorra que experimentava un fort creixement demogràfic i ja rebia més de vuit milions de turistes, ha afegit el cap de Govern, tot destacant el desdoblament de carreteres, la construcció de túnels per enllaçar punts estratègics, com el d’Envalira, el del pont Pla i el projecte dels Dos Valires, o la implantació de plans de sanejament d’aigües, col·lectors, depuradores o de residus.
Durant el seu mandat Andorra es va adherir a la Unesco, al Consell d’Europa i a la OSCE i va signar nombrosos acords i tractats internacionals
La Unesco, el Consell d’Europa o l’OSCE, són algunes de les organitzacions internacionals de pes a les quals es va adherir Andorra durant el seu mandat, quan també es van signar nombrosos acords i tractats internacionals. Tot i aquestes grans fites aconseguides, potser dels deu anys al capdavant del Govern, Marc Forné, destacaria una altra cosa: la creació de la Universitat d’Andorra. I és que l’excap de Govern, va ser un dels impulsors de reunir les escoles que oferien estudis superiors en un sol centre que pogués respondre als anhels i a les aspiracions dels joves andorrans: la Universitat d’Andorra. Precisament, per aquest motiu l’acte d’entrega de la Creu dels Set Braços s’ha dut a terme a la sala d’actes d'aquest centre educatiu.
“Per a mi va ser fonamental fer la Llei d’Universitat i crear aquest espai per on han passat 7.500 graduats al llarg dels anys. La major part d’ells no haurien pogut anar a Tolosa o Barcelona a fer la carrera, i per això per a mi té molt més valor que totes les obres materials que vam fer, que són moltes”, ha manifestat Forné minuts després de rebre el reconeixement, tot posant èmfasi en l’augment de l’abstencionisme arreu del món i fent una crida a què “els joves facin política”. A l’acte d’entrega hi han assistit nombroses autoritats, com el cap de Govern Xavier Espot, el síndic general, Carles Ensenyat, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, la ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné o la ministra de Cultura, Mònica Bonell. La cerimònia ha estat amenitzada musicalment pel fill de l’homenatjat, el baríton i conseller del comú de la Massana, Guillem Forné, i per la soprano lírica, Jonaina Salvador, que han finalitzat l’acte amb la interpretació de l’Himne d’Andorra.
Comentaris (7)