El dubte, risc buscat o no buscat, l’haurà d’aclarir el Tribunal de Corts, que aquest matí ha jutjat l’home acusat d’un delicte menor de caça d’espècie protegida. ¿Caça, quina caça?, ha vingut a demanar-se el processat en l’al·legat final a què ha tingut dret tot deixant clar que ell no va anar a caçar sinó que estava treballant. L’havia mobilitzat el director del parc davant l’evidència que com a mínim un ós estava fora de control. “El que s’ha muntat aquí és molt gros”, ha afirmat el processat tot lamentant l’embolcall judicial i fins i tot mediàtic que a parer seu es va crear a l’entorn de la mort per arma de foc de ‘Torb’, que aquest era el nom d’un plantígrad jove, nascut el gener del 2015 ja al parc, de 160 quilos quan va morir i que l’acusat alimentava cada dia.
“Què havia de fer? Esperar-me?”, s’ha demanat el processat, que al seu dia no va voler acceptar una condemna per la via ràpida en estar convençut que ell no havia fet res punible. Que havia actuat en defensa pròpia. Això és el que manté la seva representació lletrada, que ha lamentat els múltiples errors, sobretot en mesuraments, que hi ha en els informes que es van fer al seu dia, i que ha demanat l’absolució del seu patrocinat. Mentrestant, tant la fiscalia com el lletrat que defensa els interessos d’Apapma, l’associació ecologista, consideren que hi va haver voluntarietat en l’acció de tirar a matar contra l’ós.
Mentre el ministeri públic sol·licita vuit mesos de presó condicional i sobretot 30 mesos de retirada de permís de caça i 30 més de prohibició de cuidar animals la defensa demana l’absolució
La fiscal ha fet la pregunta del milió, la que haurà de resoldre el tribunal. “En defensa o de forma deliberada?” El ministeri públic no té dubtes: “Tenia una voluntat inequívoca; va a matar l’ós”. “Fou una acció pensada i totalment meditada”, ha reiterat l’acusació pública -la particular en essència comparteix els mateixos criteris- que ha posat de relleu que l’acusat podia haver optat per quedar-se al cotxe amb el qual va arribar fins al lloc des d’on va poder veure l’ós fora del recinte on hauria d’haver estat. I que es podia haver estalviat cridar l’animal, amb la qual cosa va posar en alerta el plantígrad.
La fiscalia sol·licita per al processat vuit mesos de presó condicionals i una multa de 15.000 euros més 30 mesos d’inhabilitació per a cuidar animals més 30 mesos més de prohibició d’autorització per a ús d’armes. La representant del ministeri públic ha posat de relleu -i la circumstància cal tenir-la en compte- que el dia dels fets “el parc estava tancat al públic. Per tant, el perill ja és molt relatiu perquè no hi havia públic”. Però la defensa de l’acusat també ha estat molt contundent en suggerir al tribunal que abans d’emetre la sentència s’atansi a Naturlandia, vegi el lloc on van passar els fets i observi els ossos. Que potser no tot és de color de roses, ha vingut a dir l’advocat defensor.
Fets
En essència, la descripció dels fets no té pèrdua ni contradiccions, tot i que la fiscalia ha ressaltat que diversos dels testimonis, i especialment el company que estava amb l’acusat dels fets, el director del parc o un veterinari que estava amb ell quan es van adonar de la fuga com a mínim d’un ós, han ofert aquest migdia durant la vista unes versions lleugerament més benèvoles cap al processat del que ho havien fet en altres ocasions. En tot cas, no hi ha dubte que en el moment que l’home dispara, la seva vida estava en perill perquè el plantígrad corria cap a ell a gran velocitat.
El cuidador ha assegurat en diferents passatges de la seva declaració que la seva vida corria perill i per això va disparar contra l’animal. El segon dels dos trets que va realitzar va ser “de gràcia” per evitar el patiment del plantígrad i per assegurar-se que tot i estar malferit no reaccionaria de manera violenta. D’altres companys i testimonis dels fets han confirmat que el cuidador estava en perill. El veterinari que llavors va fer la necròpsia de l’animal, l’avui secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha explicat que la bèstia només presentava una entrada de bala, just sota el coll, que anava de dreta a esquerra i que va ser mortal. També ha ressaltat que en partides de caça, fer un tret de gràcia per abatre un animal i que no pateixi pot considerar-se fins i tot ètic.
El ministeri públic creu que l'acció va ser "pensada i meditada" i Apapma, que exerceix l'acusació particular, ho comparteix i considera que si el primer tret no hagués estat evitable, el segon, el de suposada 'gràcia' sí que no calia
Riba va detectar una ferida humeral, que seria compatible amb un tret però sense orifici, de la qual, tot i que no li hauria causat la mort, difícilment se li podia trobar una solució quirúrgica i terapèutica fàcil, viable, més encara tractant-se d’un animal salvatge. El veterinari ara negociador a Brussel·les, que també ha parlat igual que el veterinari que era a la Rabassa en el moment dels fets sobre la neutralització química d’un animal i el temps que es pot trigar en adormir-lo, ha estat una de les persones que ha prestat declaració davant el Tribunal de Corts entre testimonis i perits. També han passat per la sala el llavors cap de banders i un cap d’unitat i també un agent de policia. Tots per tractar, sobretot, un debat entorn al rifle emprat i la capacitat del seu carregador.
L’acusat estava de festa el dia dels fets però el director del parc, que també ha declarat durant la vista, el va mobilitzar atès que en el moment que es va detectar que hi havia com a mínim un ós que havia marxat del tancat específic per aquesta espècie no es podia arribar a la caseta on hi havia les armes anestèsiques i també les de foc. El director del parc va demanar al cuidador mobilitzat que acudís a Naturlandia amb la seva pròpia arma de foc perquè no se sabia el que podia passar.
Amb un altre company que no treballava llavors amb els animals però sí a Naturlandia, l’acusat es va traslladar amb un vehicle del parc, com a copilot, fins a la zona de les daines, on van veure aquestes bèsties molt revoltades i els va fer mal pensar. L’acusat va baixar del cotxe i al cap de poc ja va divisar l’os, que estava atacant una daina mascle. El cuidador el va escridassar de forma instintiva, segons que ha dit, perquè deixés d’agredir la daina. En aquell moment el plantígrad va iniciar una cursa cap a l’acusat, moment en què després d’haver avisat el director del parc per ràdio o telèfon, el cuidador va disparar.
L'acusat, que ha lamentat tot l'enrenou que es va muntar a l'entorn de l'afer, ha advertit en l'al·legat final que se l'acusa d'un delicte de caça prohibida quan ella no estava caçant sinó que se'l va mobilitzar per buscar un ós fugat
El primer tret va fer caure l’animal de cop segons la versió donada pel processat i l’altre treballador de Naturlandia que l’acompanyava. Al cap de pocs segons, el cuidador processat -que ja no treballa a Naturlandia; just va ser acomiadat juntament amb el director del parc arran d’aquells fets- va disparar el segon tret que va causar definitivament la mort a ‘Torb’. Va disparar les dues bales que suposadament havia carregat al rifle que portava, encara que potser n’hi havia dipositat quatre segons el desenvolupament dels fets i el criteri dels perits armers.
El debat està servit. ¿L’home acusat va anar a buscar en certa manera l’ós -fent, ha remarcat la fiscal, cas omís al seu superior, que li havia dit “espera’t, que vinc”, i que hi anava amb l’arma anestèsica- o se’l va trobar i no li va quedar més remei que triar entre la vida del plantígrad i la de l’ós? Les parts no tenen dubtes. Per al cuidador, si no hagués emprat el rifle potser avui no hauria estat a la sala. Per a Apapma, l’acusat no hauria estat a la sala perquè fins i tot fent el primer tret, si s’hagués estalviat el segon, potser l’hauria mort de forma química un veterinari. La fiscalia encara té menys dubtes: des del primer moment tenia ganes d’abatre l’animal i va buscar la manera per fer-ho.