El problema de personal a higiene fa molt temps que dura. Fins i tot incrementant salaris i tot, el comú d’Andorra la Vella té moltes dificultats per trobar personal. Expliquen algunes de les fonts consultades que “la mala reputació” d’algun dels màxims responsables allunya qualsevol possible interessat d’acostar-se a la feina. A més, la conciliació familiar i laboral cada vegada és més complicada. La falta d’efectius pot fer, expliquen els consultats, que davant qualsevol eventualitat, en una hora i dia no previst, “se’t mobilitzi per raó de servei i t’hagis de presentar”.
“La gent cada dia és més porca”. Però evidentment, els operaris d’higiene no tenen cap potestat sancionadora -aquí es podria obrir un debat, que alguns d’ells se’ls investir del poder d’autoritat i tinguessin capacitat de sanció- i el to despectiu que usen alguns ciutadans és estremidor
Més elements que afecten la situació a aquest departament: “la gent cada dia és més porca” i, alhora, els responsables comunals com més va -cosa que no és pas negativa- més net ho volen tot i “es pot arribar a passar tres i quatre cops al dia per determinades zones”. Els operaris d’aquest servei no estan pas sempre d’acord amb els bons resultats de la recollida porta a porta, no tant perquè la fórmula no pugui ser bona, sinó perquè la ciutadania no la practica de la millor manera possible.
I tot plegat encara té un altre element de malestar més enllà que no senten que els responsables polítics vegin la realitat del funcionament del departament: la poca força que tenen al carrer, davant la ciutadania. Evidentment, els operaris d’higiene no tenen cap potestat sancionadora -aquí es podria obrir un debat, que alguns d’ells se’ls investir del poder d’autoritat i tinguessin capacitat de sanció- i el to despectiu que usen alguns ciutadans és estremidor. I qualsevol advertència que poden fer aquests treballadors públics pot rebre la ignorància i més del ciutadà avisat.
Per acabar-ho d’adobar, ni el cos d’agents cívics ni encara menys els ‘urbans’ que havien de ‘muntar’ en bicicleta no han donat resultat. Un fiasco que enllaça amb el problema que es viu al servei de circulació, que té en la manca d’empatia i ganes de treballar de molts dels comandaments i la falta d’efectius que a poc a poc es va incrementant, dues de les raons de ser. Fa uns quants anys el clima laboral ja es podia tallar amb un ganivet. Va semblar que es reconduïa. Però ara han tornat. I comencen des del capdamunt, des de la coordinació general.
SERVEI DE CIRCULACIÓ
En aquest sentit, les fonts consultades han destacat que hi ha una clara diferència entre l’escala tècnica -és a dir, els comandaments- i els agents de base, amb més o menys experiència. El que és clar és que si els darrers temps hi ha hagut sis baixes, la meitat ha estat de personal que feia poc que s’havia incorporat i que una vegada tasta el pa que s’hi dóna al servei de circulació d’Andorra la Vella, marxa. Molts a Escaldes, algun a Encamp.
Actualment la plantilla del servei de circulació d’Andorra la Vella no arriba a setanta persones, encara que poc li falta. Una desena de funcionaris fan tasques d’oficina, i una dotzena són comandaments als quals -a la majoria, no pas tots- els agents rasos els atribueixen una part important dels mals al servei. Ni pel cap baix mitja dotzena més de funcionaris que fan nits. El que resta són els que cobreixen les necessitats diürnes
En aquest sentit, recorden les fonts que des de fa un temps es fomenta la mobilitat interadministrativa. Per tant, no hi pot haver cap acord tàcit ni res que se li assembli. Cert, recorden les fonts, que quan un comú té mancances de servei i sap que hi pot haver interessats d’altres serveis, mira d’afinar els edictes per facilitar el fitxatge d’aquell funcionari amb el qual té interès. I és que recorden les fonts, que no només els que han marxat han postulat a edictes d’altres comuns. “Però els bons marxen i es queden els que ens hauríem de treure de sobre”, indica un responsable comunal.
Amb alguna comptada excepció, i deixant de banda la coordinació general, al servei no acaben de rutllar ni molts caporals, ni algun que altre sotsoficial que es va col·locar a on es va col·locar per contrarestar el cap de servei ni menys encara un oficial que es va recuperar arran d’una excedència amb reserva de plaça i les idees del qual ni acaben de quallar ni ajuden a la fluïdesa d’un cos, d’un servei que, actualment, en el dia a dia, per exemple, a l’hora de les entrades i les sortides d’escolars, pràcticament no té ni un agent disponible per regular un eventual problema de circulació.
Actualment la plantilla del servei de circulació d’Andorra la Vella no arriba a setanta persones, encara que poc li falta. Una desena de funcionaris fan tasques d’oficina, i una dotzena són comandaments als quals -a la majoria, no pas tots- els agents rasos els atribueixen una part important dels mals al servei. Ni pel cap baix mitja dotzena més de funcionaris que fan nits. El que resta són els que cobreixen les necessitats diürnes distribuïts en dos torns en què cal restar-hi, a més, els agents que fan servei de grua.
I a l’hora de fer la feina cal comptar amb baixes eventuals, festius, vacances… Tot va sumant i al carrer, per la feina que se li pressuposa com a bàsica a un agent de circulació ben poca gent hi queda. A sobre, quan marxa un efectiu -aquest diumenge mateix era l’últim dia d’una funcionària de l’escala bàsica-, tal i com està la situació actual cal esperar un any a poder contractar algú altre atès que hi ha reserva de plaça durant un any. Si en aquest temps el funcionari que ha marxat no demana el reingrés, el forat queda definitivament lliure i es pot cobrir.
I encara, lamenten, es permeten invents com els ja citats agents cívics, que ben poc estan funcionant, o els agents amb bicicleta, que segons algunes de les fonts, amb la mateixa pompositat que es van anunciar han desaparegut. No han funcionat. No han anat enlloc. Però per vestir aquell sant es va desvestir la unitat de protecció escolar. I ara es trobaran, sí o sí alguns comandaments i alguns ‘oficinistes’, que hauran de fer carrer o, com a mínim, que hauran d’anar a vetllar per l’entrada i la sortida escolar.
Higiene i circulació són les dues puntes de llança del malestar del personal al comú d’Andorra la Vella. Manca de personal i responsables que no rutllen. Fa més o menys temps que dura. Però ara han esclatat. Els uns i els altres. I no són els únics. Però si els més damnificats, si es pot dir així. En fi, que no tot el que lluu a l’administració, diuen, és or. De vegades les medalles són de llautó. I tot plegat és una bona llauna.
Comentaris (23)