Els opositors a situar a la zona de les Tresoles l’heliport nacional faran aquest dimarts una reunió de poble per exposar els seus arguments en contra de projecte. Després s’agafaran un respir per poder tornar a la càrrega conscients, això sí, que el més probable és que tot quedi frenat. Serà el tercer intent d’infraestructura heliportuària que quedarà al calaix en sis anys. En aquesta ocasió, però, difícilment el Govern descartarà res. Apuntar-se un nou fracàs no entra ara per ara dins del calendari de Toni Martí.
El cap de Govern ja va insinuar o més que això als representants de la plataforma antiheliport que es van reunir amb ell fa deu dies que la seva intenció és deixar tots els estudis necessaris encarregats i, en gran part, elaborats perquè el proper executiu pugui decidir. Això és tant com rentar-se les mans. I és que l’oposició més ferma a situar l’equipament a les Tresoles ve d’Escaldes. I entre els principals impulsors del ‘no’ a un heliport a tocar FEDA hi ha persones clarament vinculades a Martí. Fins i tot gent que s’ha trencat les banyes políticament en moltes conteses electorals perquè el ‘Dotet’ aconseguís ser un dels pocs líders que allí on va -electoralment parlant- triomfa.
En el cas del projecte del Patapou, els informes d’un tècnic aeronàutic francès (Patrick Disset) van ser l’excusa per descartar el projecte. El 2012 hi havia massa problemes per implementar el vol instrumental que imposava el plec de bases. La proposta de la Comella també es va dissoldre -entre octubre del 2015 i març del 2016- com un terròs en un vas de llet sense massa arguments més enllà de l’oposició veïnal i el fet que la nova cònsol s’hi hagués mostrat en contra. Ara no hi haurà una tercera negativa. La idea es mantindrà viva però sense materialitzar. La necessitat de fer més estudis -quan no els pretén el Govern els sol·licita el comú d’Escaldes- serà el vehicle per allargar el procés i passar el ‘mort’ a qui vingui després.
Caldrà veure les repercussions i les fractures que pot comportar una no-adjudicació de l’actual projecte vista l’aferrissada defensa que en fa el titular d’Ordenament Territorial
Els opositors de les Tresoles tenen força coll avall que abans del mes de desembre no hi haurà cap decisió ferma i que, molt probablement, el debat sobre la necessitat i ubicació d’un heliport serà objecte de campanya electoral. Però no se’n refien del tot sabedors com són de l’interès que té el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, de tirar endavant el projecte. La defensa aferrissada que va fer davant els representants de la plataforma i la cara de pomes agres en funció del que comentava el cap de l’executiu, segons les fonts consultades, evidenciaven clarament la intenció del titular d’Ordenament. Caldrà veure el desgast que li suposa aquesta història al polític encampadà. El gran defensor del Patapou havia estat el ministre Jordi Alcobé i amb el roc va iniciar el seu declivi. I això que duia poc més d’un any i mig de mandat.
La plataforma ha recollit ara tantes o més firmes que al seu dia van recollir els veïns propers al roc del Patapou o els residents a la zona de la Comella. La diferència és que en aquells dos casos el comú d’Andorra la Vella -i els candidats a cònsol- es van manifestar obertament en contra de sengles projectes. I en aquesta ocasió, a les Tresoles, al comú que tindria l’equipament en sòl parroquial, el d’Encamp, ja li va bé i al que més afectació li suposa, el d’Escaldes, és allò de ni fred ni calor. Però també sap que els mateixos opositors que al seu dia van ajudar políticament Toni Martí són, en part, els qui han suportat la majoria demòcrata comunal.
És curiós veure el consens més o menys elevat que general la necessitat de tenir en territori nacional un heliport que ofereixi unes prestacions i unes condicions millors que les que puntualment pot oferir el privat de la Massana, o els punts d’aterratge de l’hospital i el parc de bombers, i que responen a altres qüestions. Curiós el consens sobre la hipotètica necessitat de l’equipament però alhora també l’oposició sobre qualsevol ubicació. Tant curiós com comprovar que l’actual president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va ser un dels portaveus de la plataforma que va remoure cel i terra per fer tirar enrere el projecte del Patapou -i aquell ja estava adjudicat i la desestimació ha generat responsabilitats al Govern via sentència judicial ferma- i ara Armengol vulgui impulsar un aeroport en territori nacional.
El govern francès ha declinat fer qualsevol informe perquè entenia que Andorra li pretenia passar el mort d’haver de decidir, de fet, on ubicar on equipament que genera polèmica
Vaja, que potser sí que n’Armengol, propietari entre d’altres i amb altres, d’una empresa que es dedica a formar pilots d’avió, té raó de voler situar en sòl andorrà un aeroport. Però si no hi ha consens pel lloc on construir un heliport, que necessita molt menys espai i suposadament ha de comportar un impacte molt inferior, més complicada sembla encara la missió de posar en marxa un aeroport, una altra infraestructura que, ben segur, també formarà part de les pàgines dels propers programes electorals.
I és que a patir de ja, tot o gairebé es deixarà ja a debat dels propers comicis, i es passarà la responsabilitat als futurs governants. Ara per ara, però, sembla clar que això de l’heliport, com es diu planerament, hagi aixafat merda. Ni Patapou, ni Comella, ni… Més que ni, Tresoles en ‘stand by’. Que si França, l’administració, no vol fer estudis -el govern francès té clar que no vol que li carreguin el mort d’una decisió que correspon a un altre executiu i no seria sobrer poder veure la carta enviada per la responsable ministerial francesa del transports- bé prou que s’hauran de fer per una altra banda. I així, d’estudi en estudi, qui dia passa any empeny.