De fet, ni tan sols federacions en sí. Sí que alguns dels seus integrants. Que si els de la natació, que si els de l’atletisme, que si alguns ‘gurús’ de l’esport amb certa capacitat d’opinió… El fet, asseguren algunes fonts, és mirar de fer un toc d’alerta a qui serà el futur president de l’organisme, Xavier Espot Miró, per tal de deixar-li clar que la política olímpica liderada per Jaume Martí no ha agradat. Que hi ha maneres de fer reprovables. Però allò cert és que de comportaments èticament poc acurats n’hi ha per totes bandes. I si el gerent assalariat del COA, Jordi Orteu, va aconseguir que el seu fill acudís als Jocs com a acreditat aprofitant el dret a acompanyant que tenia el secretari general de la institució, Toni Guerra, resulta que la ministra d’Esports, Mònica Bonell, també va col·locar la seva filla entre les persones que tenien possibilitat d’usar una de les acreditacions a què tenia dret Govern.
Ep, quedi clar, han especificat fonts oficials governamentals, que evidentment la presència de la filla de la ministra no va suposar ni mig cèntim d’euro de despesa per a les arques públiques i que la jove va fer us només del passi oficial quan aquest va quedar alliberat perquè cap altre representant institucional no l’havia de prendre per estar al costat dels esportistes andorrans. En fi, que les formes han de ser sempre molt acurades. I sabent que caure en temptació és massa senzill, més valdria que certs càrrecs -a totes bandes- es posessin cotilles a certs desitjos.
Les veus crítiques dins de l’esport federatiu andorrà no han tingut la valentia suficient d’articular una candidatura alternativa a la suposada continuïtat que representa Espot Zamora, que veuen un pes ultra pesat, i a qui amb dards enverinats li volen advertir que hi ha certes praxis que han de canviar
I aquells que tenen dret a anar a certs esdeveniments també han de saber -i ho saben- que hi ha uns tempos i uns procediments. I si algú en any olímpic no s’ha inscrit a la ‘long list’ no pot esperar que quatre dies abans de la cita olímpica pugui aconseguir una acreditació. Un passi d’accés a un certamen d’altíssim nivell que demanda una seguretat extraordinària. Més enguany a París, on temien de totes totes algun atac terrorista. No s’hi valia a badar. És a dir, si algú pretenia o tenia el marge per potencialment viatjar a les Olimpíades, havia de fer els tràmits amb mesos de temps. No pas a corre-cuita.
La guerra interna en l’esport federatiu andorrà han fet aflorar comportaments que no són nous i, fins i tot, un fons patrimonial o fons de reserva que el COA va alimentant a través dels fons de Solidaritat Olímpica que el COI va atorgant i que s’han de justificar i auditar. I que s’auditen tant a Andorra com a través dels mecanismes que té l’ens internacional. Certament, al fons hi ha més d’un milió d’euros. I aquí és on algunes federacions, com la de natació o la d’atletisme, Sant Tornem-hi, reclamen més transparència i saber què es fa amb els diners que hi ha apalancats en aquells. Es coneix el saldo, però no les operacions que es fa amb ell, diuen.
Hi ha d’haver transparència, és clar. Però també hi ha hagut temps per demanar comptes. I no consta que això hagi estat així. D’aquí que tot plegat, indiquen diverses fonts, sigui un enfrontament. Que Martí, en la seva sortida del COA no pugui marxar com un triomfador -que segur que ha fet coses bones i també de dolentes- i que el seu successor sàpiga el pa que s’hi dona. Xavier Espot Miró assegura que té el suport de la totalitat dels 32 organismes que hi ha en l’esport andorrà. I sí, fins i tot els més crítics li han donat suport tot i sabent que Espot Miró ha estat en la junta de Martí. Però segons les fonts consultades, els moviments mediàtics dels darrers dies han estat com una mena d’avís per a navegants i un clam perquè hi hagi un canvi de rumb.
O dit d’una altra manera: ningú s’ha atrevit a presentar una llista alternativa perquè es considera l’exministre i exambaixador un pes tan pesant que resulta imbatible. Ara bé, a base d’estopa, se li vol fer veure que no pot mantenir una línia continuista. Que les maneres de fer han de canviar. Que, fins i tot, la universalitat s’ha de pregonar. I que hi ha persones que no poden formar part de la junta d’Espot Miró. Certament, el candidat a succeir Jaume Martí, per devoció o obligació -segons els últims estatuts que es van aprovar, els mandataris que formen part de la junta permanent poden estar-hi fins a un màxim de quatre legislatures, és a dir, setze anys- farà foc nou.
Però sembla que no és gens clar que no figuri entre els elegits a seguir l’actual secretari general. I si a Martí li retreuen coses, a Toni Guerra, tantes o més. I alguns responsables federatius que no el poden veure. Decisions controvertides, maneres de fer enquistades. I ell, el secretari general, va ser qui tenia acreditat com a acompanyant el fill del gerent del COA. Aquell que feia i desfeia per la vila com si fos un integrant més de la família olímpica. En fi, que la guerra -del conflicte- és oberta i que qui estigui net de tota culpa tiri la primera pedra.
Comentaris (9)