En la llarga llista de raons que va esgrimir la cònsol d’Escaldes-Engordany per justificar que l’increment de sous base al comú també afectés els cònsols, no hi va aparèixer en cap moment un acord de reunió de cònsols per avançar en aquest sentit. Sí que hi van fer referència des del comú de Canillo, assegurant que havien tingut en compte la banda baixa de la nova graella salarial dels comuns. Així doncs, la graella salarial pels càrrecs electes existeix o no existeix?
L’Altaveu ja va explicar al seu dia que la qüestió s’havia tractat en reunió de cònsols. Certament hi va haver una proposta feta el 27 de febrer a Canillo i segons l’acta a la qual ha tingut accés aquest digital la voluntat era “homogeneïtzar” la retribució i “dignificar la feina realitzada”. Es preveia que els sous dels cònsols se situessin en una forquilla d’entre 5.500 euros i 6.700. Els dels consellers de la minoria es mourien entre els 1.850 euros i els 2.200, deixant clar que se situarien en la banda alta de la forquilla aquells que assumissin la presidència d’una o diverses comissions. En el cas de la minoria, la forquilla era d’entre 1.400 i 1.850 euros.
L’acta també explica que l’homogeneïtzació buscada podria ser assolida “de forma progressiva en el decurs dels quatre anys de mandat” i s’actualitzaria “anualment” en funció de l’IPC. Finalment es feia constar que quedaven fora de la graella els consellers del comú d’Andorra la Vella “per raons internes d’organització i funcionament”.
Posteriorment, el 19 de març, l’acta de la reunió que es va fer a Encamp torna a recollir un punt que fa referència als sous del càrrecs electes. En aquest cas, es diu que “els comuns que estiguin en disposició de fer-ho” situaran “progressivament, a poder ser l’any vinent” el salari mínim pels cònsols en 5.500 euros més l’IPC corresponent.
Quan es demana explicacions als comuns, però, l’Altaveu ha pogut constatar que ningú té massa clar si realment es va donar per vàlida la graella o si finalment només es va establir un mínim pels cònsols i es va deixar llibertat de moviments per a la resta, havent de justificar, això sí, cadascú el seu cas. És cert que hi havia força unanimitat amb els sous pels cònsols, en canvi, moltes més diferències en el cas dels consellers.
El que no es pot negar és que en cap de les rodes de premsa que van oferir el cònsols un cop acabades les reunions es va comunicar la decisió d’establir una graella salarial. Sí que es va reconèixer que s’havia tractat la qüestió, però fins i tot en trobades posteriors i a preguntes dels periodistes, els cònsols tan sols van admetre haver parlat del tema i sempre van assegurar que no hi havia res tancat. Cert és també que si 14 anys enrere la reunió de cònsols feia avinent un ordre del dia a la premsa, de cop i sense justificació, uns anys després es van deixar d’entregar, fet que dificulta saber amb certesa quins són els temes que es tracten.
POSICIÓ GOVERNAMENTAL
Després de les crítiques emeses pel ministre portaveu, Guillem Casal, cap a la mesura adoptada a Escaldes, l’Altaveu ha demanat el seu parer pel cas de Canillo. “El que vaig dir per un comú val per un altre. El que opinó d’un, ho opino dels altres”, ha afirmat.
Fonts properes a l’executiu han reconegut que Casal no estava al cas de l’augment aprovat a Canillo, element al qual no s’ha volgut referir el ministre, per la qual cosa segurament si ho hagués sabut la seva resposta no hauria estat tan contundent.
D’altra banda, s’assenyala que des del Govern es pensa que ni amb la retallada de la pandèmia o les revisions a l’alça que s’estan fent “mig d’encobert”, no es millora la credibilitat dels polítics.