Les falles s’han encès al Pui del ‘Quillo’. I s’han endinsat fins els carrers més històrics d’una Andorra la Vella que ja abans del reconeixement de la Unesco i una vegada recuperada i reforçada la festa cada nit de Sant Joan espera les danses del foc per poder celebrar la nit suposadament més curta de l’any. L’entrada al solstici d’estiu. Ni les falles ni els fallaires, ni el foc ni el públic no han fallat a la cita.
Tampoc les suposades bruixes o el mascle cabró signe de vitalitat i d’amo del foc que tot ho renova, que tot ho pot. Com és tradicional, i entre altres, dos punts àlgids. A la plaça Príncep Benlloch, és a dir, a tocar del comú, i a la plaça Guillemó, punt final d’un recorregut de foc i de figures. De suar molt i de gaudir del foc. I després de les rodes, la música, enguany, del grup ceretà Corda Fluixa. El colofó d’una nit de falles i fallaires D’una nit on el foc mai no falla.
EL FALLAIRE MAJOR RODA A ESCALDES
El fallaire major d’enguany al Principat, Gerard Remolins, integra el grup assembleari que protagonitza les falles a Escaldes. Per aquest motiu ha rodat com no podia ser d’una altra manera a la seva parròquia. Una part del recorregut s’ha fet baixant per l’avinguda Carlemany, fet que ha provocat que no pocs visitants que s’han trobat de casualitat amb la desfilada fallaire hagin seguit les evolucions d’un grup que va prenent força però que encara està a força distància dels seus homòlegs d’Andorra la Vella.
Rodant falles a la plaça Príncep Benlloch.
El cabró del foc en plena escenificació de la seva força a Sant Esteve.
Les falles a Andorra la Vella.
Carregant foc per accedir a la plaça Guillemó.
Les falles a Andorra la Vella.
Les falles a Andorra la Vella.
Concert de revetlla amb Corda Fluixa.
Comentaris