Reportatge

El foc es torna encendre a Cal Gastó

La propietat de l’immoble, catalogat com a bé inventariat, ha rehabilitat l’antiga casa que s’ha fet famosa per la història de l’assassinat comès per Pere Areny i l’ha convertit en un allotjament turístic

02/12/2024 (14:44 CET)

Entrar a Cal Gastó de la Costa, al Tarter, és fer un viatge en el temps. La pedra, la fusta, les olors, el cruixir dels forrellats... tot plegat transporta a cinquanta o cent anys enrere. I conservar aquesta essència és precisament un dels objectius que perseguia la propietat quan es va plantejar rehabilitar-la. “La vam voler rehabilitar respectant una història de més de 600 anys per un tema de respecte al patrimoni i com a record als últims germans que hi van viure per a través d’ells, fer extensiu el reconeixement a les generacions de padrins que ens han precedit, que han treballat en condicions molt dures i que ara nosaltres en som els hereus del patrimoni cultural i natural”, ha manifestat l’actual propietari, Jordi Mas.

Han estat vuit anys d’obres amb el despatx d’arquitectura Altura liderant-ho. Tot i tractar-se d’un bé inventariat del patrimoni nacional, el repte no els va tirar enrere. De fet, quan Patrimoni va proposar de catalogar la casa, la resposta de la propietat va ser de seguida positiva: “Vam coincidir que les limitacions que suposava lligaven amb la nostra voluntat de conservar al màxim l’essència de les eres i la casa”.

Els treballs van començar el 2016, van superar la Covid i finalment s’han acabat amb èxit. Quan els arquitectes van visitar la casa per primer cop van trobar “una casa que s’havia aturat en la història”, amb “un soler tot fosc, però quan es va obrir la finestra ens van enlluernar. Ens van enlluernar les textures, l’olor, el contrast de les parets de pedra amb els sostres de fusta... Calia mantenir les sensacions que transmetia l’edifici”, ha explicat l’arquitecte Andreu Canut, destacant en tot moment “l’ànima pròpia” de la casa.

Tots aquells que havien vist l’antic Cal Gastó i veien avui la reforma quedaven bocabadats. L’estructura és la mateixa, però l’interior res té a veure amb el passat. La distribució ha canviat, s’han conservat alguns elements del mobiliari, finestres antigues (algunes ficades dins de la finestra nova), una de les habitacions conserva també la comuna antiga i un festejador, però que ningú hi busqui l’habitació dels germans protagonistes de la truculent història (Pere i Antoni Areny), ja no hi és.

Els arquitectes han volgut mantenir les sensacions que els va transmetre la casa el primer cop que hi van entrar

Els arquitectes també han aprofitat els espais de les diferents ampliacions que havia sofert la casa. Per exemple, als baixos, oblidin-se de quadra, celler i graner... ara els hostes podran gaudir de sauna, piscina i d’un espai per guardar els esquís. O la cuina, que és l’espai on hi havia hagut l’últim foc que hi havia hagut.

Des de Govern també es va atorgar una subvenció per col·laborar amb els treballs, i aquest dilluns, coincidint amb la inauguració de la casa, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha reconegut que quan s’intenta conservar “sempre hi ha discussions, però des del ministeri sempre hi ha hagut voluntat d’arribar a acords per trobar els elements que fan essencial la casa i alhora que se’n pugui fer ús”.

I tant Bonell com Alcobé han coincidit a destacar els propietaris com “un exemple” per animar altres privats que vulguin conservar les seves propietats a que tirin endavant. “Sou un exemple dels bons hereus”, ha afirmat Alcobé, que ha arribat a comparar el procés de rehabilitació de Cal Gastó amb el de Notre-Dame de París. “Allí un foc ho va destruir tot i aquí es va apagar el foc i ara es torna a encendre”, ha exposat.

Amb la rehabilitació i conversió en allotjament turístic Cal Gastó comença una nova etapa. Hi ha tornat el foc i es vol “tancar el capítol de 1943, iniciant-ne un altre mirant el futur i amb ganes que tots els veïns i visitants en puguin gaudir”.