Fins on arriba la responsabilitat dels agents de l'autoritat?

El comú de Sant Julià no dubtarà en discutir si cal davant els tribunals la situació d’un funcionari que va ser condemnat l’agost passat per furtar ampolles de whisky i que considera que no té l’honorabilitat que el càrrec li suposa

¿Un agent de de l'autoritat ho és les 24 hores del dia o no ho és? ¿Ha de tenir implicacions laborals el fet de cometre una infracció fora de l’horari de feina? ¿Quin tipus d’infracció pot tenir transcendència disciplinària? La resposta a aquestes preguntes, a algunes, a totes o fins i tot a més probablement les acabarà responent la Justícia. El comú de Sant Julià no dubtarà en discutir si cal davant els tribunals la situació d’un agent de l'autoritat que va ser condemnat l’agost passat per la via ràpida després de ser enxampat furtant ampolles de whisky en un hipermercat d’Andorra la Vella. 

Va ser l’Altaveu qui va publicar, pocs dies després de la detenció, que l’acusat d’endur-se com a mínim 54 ampolles de whisky d’un cert nivell -suposadament tenia ‘muntat’ una mena de ‘negoci’ amb la mercaderia- era agent de circulació en actiu a Sant Julià. I un agent experimentat i de llarga trajectòria al cos. Els responsables comunals van considerar que no podia ser que hi hagués al servei un funcionari amb aquell antecedent. De fet, li va obrir un expedient disciplinari que està en suspens perquè el comú, almenys formalment, no ha tingut accés a la resolució de l’ordenança penal que es va dictar al seu dia.

La corporació va obrir un expedient disciplinari al funcionari, que continua treballant amb normalitat perquè tot plegat està en suspens fins que no es pugui tenir accés al contingut de la resolució condemnatòria

Hi ha una pugna pel trasllat d’informació personal entre administracions i, també, discussió sobre si una actuació fora d’hores de feina ha de tenir repercussió en l’àmbit laboral. És a dir, eventualment, si es pot arribar a acomiadar el funcionari per haver estat condemnat pel furt de mercaderia. Perquè és evident que l’home va reconèixer els fets. Els que estaven degudament provats. Perquè l’establiment comercial on se’l va enxampar sospitava que l’activitat il·lícita anava més enllà de la que va poder demostrar.

En tot cas, hi ha una primera discussió que alia, d’una banda, el comú i l’Agència de Protecció de Dades. Les dues institucions o organismes entenen que entre administracions és possible traspassar-se informació. Més quan es tracta, com en el cas d’una resolució judicial, d’una decisió pública. D’altra banda, la Batllia que va dictar la resolució condemnatòria i el Consell Superior de la Justícia, defensen que no tenen cap obligació a lliurar el document que pretenia la corporació laurediana i, no només això, si no que estaria vulnerant drets de l’afectat. L’agent de l'autoritat continua treballant i manté un sonor silenci. 

Perquè és el primer que no té cap interès que el comú tingui accés a la resolució judicial i, després, en el cas que hi tingui accés, manté que el que feia fora d’hores de feina no pot tenir repercussió en la seva òrbita laboral. I aquest segon element és la discussió que acabarà arribant, probablement, als tribunals. I és que el comú manté la intenció d’expedientar el funcionari. Caldrà veure fins on va l’eventual sanció que s’imposi. Si s’imposa.

L'home furtava ampolles de tres o quatre marques concretes.

Relacionat

L’home que pispava ampolles de whisky és un agent de l'autoritat de Sant Julià en actiu

La corporació laurediana, segons les fonts consultades, ha desestimat batallar per obtenir la resolució haguda en el marc de l’ordenança penal dictada vers el comportament del ciutadà que treballa d’agent de l'autoritat. El Consell Superior de la Justícia està obligat a publicar, un cop l’any, totes les ordenances penals. Han d’estar anonimitzades. Però sembla clar que el comú podrà obtenir la informació que li cal per complimentar l’expedient disciplinari. En qüestió de pocs dies, d’alguna setmana, aquestes resolucions seran públiques.

Mentre una part considera que els fets comesos al marge de la feina no poden tenir transcendència en l’àmbit laboral, la llei considera faltes molt greus “qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós provada en procediment judicial i una vegada hagi recaigut sentència ferma” i “els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la imatge del servei del Comú” 

I després s’iniciarà el segon debat. ¿Fins on va la responsabilitat d’un agent de l'autoritat? El sentit comú pot donar una resposta clara. Però el que cal és trobar una resposta jurídica, legal. I és aquí quan les fonts comunals consultades han explicat que no serà sobrer que els tribunals delimitin si un agent de l'autoritat ho és sempre o no ho és o si una infracció com la comesa per aquest funcionari pot tenir impacte laboral o no. Evidentment, hores d’ara, si volgués accedir al lloc de treball d’agent de l'autoritat, per exemple, no podria. Perquè té antecedents penals.

I la llei que regula el funcionament dels serveis com el de circulació i els seus integrants impedeix que algú que vulgui accedir a aquesta plaça pugui tenir antecedents. Cal tenir en compte, i així ho diu la llei esmentada, que els agents de circulació són agents de l’autoritat i, alhora també configuren un cos especial dins de cadascuna de les administracions comunals. L’article 50 de la llei específica dels agents de circulació, en un dels seus apartats, indica que “no es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en la Llei de la funció pública, en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen”.

¿Pot voler dir això que els expedients disciplinaris només es poden obrir en funció de fets ocorreguts en l’exercici de les tasques encomanades en tan què funcionaris del servei? És una possibilitat. Però també hi ha dos apartats en el capítol de les faltes molt greus, l’article 47, que poden insinuar que un agent del'autoritat pot tenir responsabilitats més enllà de la seva feina estricta. L’apartat a) de l’esmentat precepte fixa que són faltes molt greus “qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós provada en procediment judicial i una vegada hagi recaigut sentència ferma” i el paràgraf i) del mateix article també obre a tipificar com a molt greus “els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la imatge del servei del Comú”.

En fi, que a Sant Julià tenen clar que una vegada processat del tot l’expedient disciplinari ara suspès, es defensarà la resolució que n’escaigui fins al final. Entre altres coses perquè quedi ben delimitada la responsabilitat, en aquest cas, dels agents de l'autoritat. I si han de tenir una conducta irreprotxable més enllà de la feina o no. 

Comentaris (15)

Trending