Sanitària madrilenya, aquest dilluns haurà fet amb la seva parella -titular oficial de la gossa- moltíssims quilòmetres en cotxe. Però haurà valgut la pena. Quatre anys després “ens sembla increïble que Lua torni a estar amb nosaltres”. Però la gossa s’ha enfilat al cotxe com qui no volia la cosa. Sense gaire escarafalls, que quedi clar. Però és que tampoc fa quatre anys Lua era un animal de donar gaire mostres d’alegria. Es va perdre un 5 d’agost del 2020 camí del Siscaró. I fins avui. De fet, fins dimecres. Perquè des de dimecres estava controlada a Perpinyà.
“Lua era i és insustituible. Estem molt molt molt molt molt alegres. Ens sembla increïble que torni a estar amb nosaltres”, explica Nuria Alonso, la parella del propietari oficial de la gossa
Destaquen els animalistes andorrana que “ja està bé poder donar una bona notícia” en relació amb els gossos, sovint protagonistes de notícies de desaparicions i recerques. Com la que va protagonitzar Lua l’agost d’ara fa quatre anys. Havien vingut amb camper dues parelles madrilenyes. Venien a Andorra pràcticament cada estiu. També l’any de la pandèmia. Sabedors que els eurasiers gaudeixen de la natura i dels banys naturals, coneixedors de l’existència de llacs i estanys sense limitacions, per això aquestes dues parelles venien al Principat.
Aquell 5 d’agost pujaven pel camí del Siscaró. Anaven a l’estany. Però en sentit contrari van trobar un corredor. I això va espantar la gossa. A Lua no li feien por altres gossos. Però gent corrent o accelerada, sí. Així que va començar a córrer esperitada, com si no hi hagués aturador, i mai més en van saber d’ella. Bé, sí. Llavors, aquells dies, alguna cosa sí. Hi va haver qui la va veure entre Soldeu i el Tarter, després ja en territori francès, però mai se l’havia pogut enxampar. Portava un arnés blau amb una xapa amb referències al seu propietari.
Quan dimecres algú, a Perpinyà, la va localitzar i la va poder retenir, l’arnés ja no el duia. Algú li hauria hagut de treure. Però el que ningú havia aconseguit treure, és clar, és el xip que al seu dia li van implantar. I que ha resultat decisiu perquè aquest dilluns Lua estigui amb els seus amos i estigui fent el camí de retorn a Madrid des de la localitat francesa. Fa quatre anys, els propietaris, la Nuria i la seva parella, van mirar de guanyar dies de festa per poder venir a Andorra. Estar-se nits senceres dins el cotxe mirant a veure si veien la gossa. Van arribar a oferir mil euros de recompensa per l’animal. Però no hi va haver sort.
Fins dimecres. No els han explicat massa res. Ni saben si algú ha sabut massa res de Lua aquest temps. El que està clar és que algú la va trobar dimecres a Perpinyà i va fer els passos que s’haurien de fer sempre que es localitza un animal aliè. Contactar amb la protectora o l’associació animalista o les autoritats competents en la matèria. En fi, “es va escannejar el xip i es va veure que es tractava d’un animal amb domicili espanyol, i es va contactar amb les autoritats espanyoles”. Aviat el xicot de la Nuria i titular oficial de l’eurasier van rebre una trucada per dir-los que Lua estava a Perpinyà. En un teòric bon estat de salut.
“Havíem agafat dues gossetes. Però Lua era i és insustituible”, explica la Nuria. Contenta, contentíssima. Hauran anat i tornat de Perpinyà des de Madrid però haurà valgut la pena. I de les primeres coses que ha fet quan ha tingut la gossa amb ella ha estat contactar amb les responsables dels grups animalistes -Laika, Bomosa…- que al seu dia es van mobilitzar per mirar de trobar l’eurasier. De fet, des del que va ser l’origen de l’entitat que actualment gestiona la gossera pública, es va arribar a crear un grup més o menys formal de batudes per intentar trobar la Lua. Van sortir diversos dies a la muntanya. Sense que el resultat fos fructífer.
Aquest dilluns comparteixen l’alegria que mostra Nuria Alonso i la seva parella. “Quan ens ha vist no s’ha posat a saltar ni res d’això. Però és que tampoc era de donar massa mostres d’alegria. I quan hem obert la porta del cotxe, s’ha ficat dins” com tantes vegades havia fet. I han iniciat el camí de retorn cap a casa. Cap a la capital espanyola. D’aquests quatre anys d’absència no en sabran gran cosa. A Perpinyà no els han sabut donar gaire explicacions. Més enllà de corroborar que era la gossa extraviada i que presenta un bon estat de salut quatre anys després.
Certament, en aquest temps, ha perdut un trosset d’orella. De l’esquerra. Sense cap mena de dubte, un petit senyal d’alguna de les moltes batalles que durant aquest temps, no se sap massa ben bé on ni de quina manera, deu haver hagut d’afrontar. Amb tot, però, la història de Lua, l’eurasier del Siscaró, acaba tenint un final feliç. I a Madrid l’esperen dues ‘germanetes’ amb qui haurà de compartir espais. Però, per ara, no pas protagonisme.