L’empresa familiar Pons&Bartumeu comptava amb tres boutiques. La primera, la pionera, va obrir les portes al 1951 a la plaça Rebés de la mà de Manel Pons i Enric Bartumeu. Un mes de maig. I també és un mes de maig quan s’acaba l’aventura. Entremig, dues botigues més, una a l’avinguda Meritxell, i una a la Carlemany, en ple centre neuràlgic de les compres. També diversos canvis de rumb. Es va començar com a botiga de regals, però aviat es va passar a les joies. Als anys 90, els fills d’Enric Bartumeu, Enric (també) i Maria Carme Bartumeu van agafar el control. I un nou canvi de rumb. En aquesta ocasió, cap al luxe, amb una modernització de l’empresa i les instal·lacions.
Enric i Maria Carme han gestionat l’empresa durant els darrers 30 anys en un context de constant canvi. Ha estat així fins a l’arribada de la Covid-19. Enric explica que, amb la postpandèmia, tot ha començat a canviar d’una forma dràstica. Les marques amb qui acostumaven a treballar (Bvlgari, Franck Muller, Dior o Zenith, a tall d’exemple) han fet modificacions profundes. El mercat de la joieria comença a tenir un funcionament completament diferent. “Els mètodes de distribució han canviat, ara reparteixen a les seves boutiques o a pocs concessionaris multimarca”, explica Enric.
Enfrontant-se a una empresa que s’ha anat adaptant als temps, el més habitual seria pensar, doncs ara, també, no? Però Enric explica que “ja no tenim 30 anys, ja estem a prop de la jubilació i aquest canvi tan profund ja no el podem fer”. I també el que passa més cops del que es voldria. No hi ha relleu, ningú que agafi els regnes, que continuï amb els valors d’honestedat, tradició, però, combinat amb la innovació que assegura Enric que han mirat de defensar durant generacions. “És una decisió molt dolorosa, deixem enrere 72 d’història”, assenyala, “però han acabat pesant més els avantatges”. Seguir amb alguns projectes econòmics, empresarials, “però més relaxats, a un altre ritme”.
Així és com ha tancat les portes una de les institucions del país al sector de la joieria. Almenys, una de les empreses amb més història de les avingudes principals. Com a mínim, amb caràcter i personalitat pròpies. A través de les xarxes socials van anunciar el tancament, on es va agrair als clients, proveïdors i treballadors la confiança. També es van rebre múltiples missatges. Es tanca una etapa i una empresa que, assenyalaven al missatge transmès a través de les xarxes, que han viscut “creant emocions i mirant d’aportar felicitat als nostres clients a través de les joies, les màquines de mesurar el temps i els petits objectes d’art que hem seleccionat tan curosament”.
Comentaris (20)