Fer mercat, fer cultura, fer país

Fins i tot el cònsol honorari de Portugal, José Manuel da Silva, s’hi ha deixat caure. I això és gairebé tanta notícia o més que la pròpia celebració en sí del mercat tradicional. És coneguda l’animadversió gairebé recíproca i personal que hi ha entre l’actual consolat i la presidència de l’agrupació folklòrica. Però vista la celebració, deixem-nos de retrets, i continuem tocant els ous. Benentès. Perquè de productes de granja n’hi havia. Que si gallines, que si conills. I uns quants enciams. La zona de granja és una de les quatre zones temàtiques que ha presentat el mercat, ‘O Feirão’.

La intenció inicial, explicava el principal animador del grup -i ara president més enllà de director artístic del quadre de ball-, José Luis Gonçalves Carvalho, era muntar, com l’any passat, cinc zones. Però dos factors n’han fet ‘caure’ una, la d’artesania. Reconeix Carvalho que no tenen temps d’anar reposant, de poder disposar de totes les peces artesanes que caldria. Que se’ls acaba l’estoc, vaja. I han preferit enguany situar les peces en algunes de les altres zones temàtiques vist que els tendals -del mercat tradicional de la Vall, oferts pel comú en aquesta ocasió- són tot un luxe. I les dimensions, molt majors que els parapets fets per iniciativa pròpia d’altres ocasions.

El grup cultural lusità ha celebrat la novena edició d’‘O Feirão’ a la plaça Guillemó ja pensant en alguna iniciativa més per fer lluir de valent la celebració del desè mercat tradicional

En fi, que abillats amb els vestits tradicionals, els membres del Grup de Folklore tant t’agafen per fer una danses -i sinó, que li ho demanin a la cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada, que ha hagut de donar ritme a Carvalho, o a la inversa- com et venen un animal viu. O et serveixen una nata o una escarola cultivada per ciutadans portuguesos en algun dels horts que hi ha al país. De tot i força hi ha. De tot i força, quedi clar, quan han obert la parada. Que entre els uns i els altres han fet baixar aviat els productes. La zona de ‘tasca’, allò del beure, vaja; l’àrea dels dolços, que recorda que excepte els pastissos de Belém o les boles de Berlim, que vénen de pastisseria, la resta són fets per les dones del grup. A casa.

Que si d’una cosa saben aquests homes i dones vinguts majoritàriament de l’entorn de Viana do Castelo és conservar els costums, les tradicions. I integrar-les, amb respecte, allà on van. Torne-m’hi. Estaven a la ‘tasca’, havíem passat pels dolços; hi ha el sector de granja, és a dir, de productes de la terra, ja siguin animals, ja siguin plantes o derivats (com l’oli, de gran qualitat, de Trás-os-Montes); i tota una darrera àrea encara es dedicada al pa. Com la broa, per citar un exemple. I això sense oblidar els embotits i, ep, els plats fets amb bacallà. Que ja se sap que entre Portugal i Islàndia, les bacallaneries en van plenes.

En fi, que hi ha productes una mica de tot arreu -recorda Carvalho que els pastissos de Belém, per exemple, són de Lisboa-, però domina evidentment el nord. Que no són pocs els portuguesos del nord del país que van acabar establint-se a Andorra. I, ara, quan arriba l’edat de jubilació, alguns tornen a casa amb la feina feta al Principat i la voluntat de gaudir del tram final del seu lloc d’origen. Alguns, però, tot i haver retornat a casa, no s’ha estat de tornar a Andorra per gaudir d’‘O Feirão’. De la novena edició del mercat.

Mercat, cultura, país. I bones dosis de germanor. I, ep encara, el president del grup, l’impulsor de tot plegat, deixa entreveure que ja en tenen alguna de pensada per celebrar el desè aniversari de la festa. “Ja saps que d’idees i iniciatives, a nosaltres no ens en falten”, ‘amenaça’ tot preparant-se per a una nova dansa. Que de balls, a l’‘O Feirão’, també n’hi ha. I es fan notar.