L’actual president i Copríncep, Emmanuel Macron optarà a la reelecció i, segons les enquestes és el principal candidat a la victòria. Tots els sondejos el situen a la segona volta però la incògnita és qui pot ser el seu o la seva rival. L’ascensió de Macron al cim de la politica va ser fulgurant. Es va convertir en el president més jove de la història del país només un any després d’haver creat La Repúblique en Marche!, un moviment centrista. Abans havia estat ministre d’Economia amb el socialista François Hollande.
Va guanyar les darreres eleccions presidencials superant la candidata d’extrema dreta, Marine Le Pen qui, després de la derrota, va canviar el nom del seu partit Front National pel de Rassemblement national. També va edulcorar el seu discurs sense renunciar a l’antieuropeisme i contra la immigració. Ja no té el patrimoni de la dreta més dura que ha de compartir, en la seva tercera participació en les presidencials, amb Eric Zemmour que compta en el seu equip amb destacats antics militants del partit de Le Pen.
Fins el moment, el candidat més mediàtic és Éric Zemmour
Aquest darrer acaba d’aterrar a la política amb el seu partit, Reconquête. Se’l coneixia com a periodista i tertulià televisiu però l’any passat va fer una tournée per França per presentar el seu llibre sobre el declivi del país i la presència massiva dels musulmans. De tots els candidats és que ha tingut més aparicions als mitjans de comunicació, una cosa gens estranya per les seves declaracions explosives. Va demanar la prohibicio de posar noms que no fossin francesos; va minimitzar el paper de Philippe Pétain, cap del govern col·laboracionista francès, en les deportacions de jueus durant la Segona Guerra mundial; es va entrevistar amb Donald Trump i acumula sancions, la darrera per utilitzar sense permís imatges de pel·lícules en un espot de propaganda electoral. El seu missatge populista esta cuallant entre part de l’electorat tot i que potser no en tindrà prou per passar a la segona volta. El que està clar és que restarà vots a Marine Le Pen i que d’aquesta pugna en poden sortir guanyant altres candidats com Valérie Pécresse o Jean-Luc Mélenchon.
Pécresse (Les Républicains) és la gran esperança de la dreta moderada. Va iniciar la seva precampanya dient que volia ser la primera dona que arriba a la presidència. Des del 2015 és la primera dona que presideix el consell regional d’Île de France, que inclou París. Va pujar molt ràpid en les enquestes però un míting el mes passat amb un discurs decebedor en presència de 7.500 espectadors al Zénit de la capital francesa, l’ha fet caure en picat. Va ser ministra amb Nicolas Sarkozy.
La baixada en la intenció de vot de Pécresse contrasta amb l’ascens de Jean-Luc Mélenchon
La baixada en la intenció de vot de Pécresse contrasta amb l’ascens de Jean-Luc Mélenchon (La France Insoumise). Ara mateix és el candidat més fort de l’esquerra. Amb 70 anys, té una llarga trajectòria política. El seu millor resultat en unes presidencials és el 19,6% del 2017. El seu llenguatge directe, el suport a les armilles grogues, i la promesa d’augmentar el salari mínim si arriba a la presidència són les seves cartes.
La llista de candidats es llarga i variada amb totes les opcions com l’ecologista de Yannick Jadot (Europe Écologie Les Verts) o la comunista de Fabien Roussel, el primer que es presenta a les presidencials sota aquesta etiqueta des de fa 15 anys. El ventall d’esquerra es completa amb Christiane Taubira, Anne Hidalgo, Nathalie Artaud i Philippe Poutou.
La socialista Anne Hidalgo no acaba d'arrencar en les enquestes
Taubira, exministra socialista, va guanyar unes primàries destinades a unir l’esquerra però que no va comptar amb la participació dels altres candidats com Anne Hidalgo. L’alcaldessa de París no acaba d’arrencar en les enquestes. Per una part representa un partit socialista en hores baixes i per l’altra, a la resta del país la consideren massa parisina. Nathalie Arthaud i la seva Lutte ouvrière aspiren a superar l’1% de les darreres eleccions que és el també l’objectiu de Philippe Patou amb el seu nou partit anticapitalista.
La dreta es completa amb els noms de Nicolas Dupont-Aignen (Debout la France) i Florian Philippot (Les Patriotes). El primer defensa una aliança amb Rússia i el segon ha impulsat el Frexit per fer sortir França de la Unió Europea. Els seus missatges no tenen pràcticament cap repercussió.
Comentaris