Ha estat una tasca de formigueta. A poc a poc. I en dos vessants. Un, les pròpies actuacions que han permès rescatar el vehicle, gairebé desballestat, i anar-lo rehabilitant. El segon, buscar el finançament. Admet Benet que no sempre ha estat senzill. Més enllà de les hores que ell mateix (i altres voluntaris) ha dedicat al Fargo, també ha estat necessari trobar el finançament necessari per poder afrontar el cost de les diferents accions.
“En total, hem recuperat 65.000 euros. Molts d’ells, vull remarcar, de mans privades”, ha explicat. També ha estat clau -no ho nega pas-, el compromís del comú d’Escaldes i especialment del seu conseller de Cultura, Valentí Closa. Ara tot està ben encaminat. Falta, bàsicament, fer el que toca fer.
La primera fase d’aquest tram final de la recuperació del Fargo serà la pintura. Es recuperarà el blau marí fosc que originàriament lluïa el vehicle. També cal acabar l’interior, per exemple amb la col·locació dels vidres. “Són els originals”, remarca Benet. Un d’ells, fins i tot, encara té la marca de la fàbrica on es va construir.
I l’operació clau serà el muntatge novament del motor. “Tenim un bon mecànic, que va ser qui ja el va desmuntar”, recorda Benet. Un cop es completi aquest treball, “el podrem engegar i circular en distàncies curtes, per exemple, quan celebrem algun esdeveniment cultural”. D’aquesta forma, es complirà l’objectiu de “donar-li una segona vida i recordar els temps en què es viatjava en aquesta mena de vehicles, fer-los arribar als més joves i que vegin quina és l’Andorra que hi havia”.
La voluntat és anar sense pausa, però tampoc sense pressa. Al llarg d’aquest any, es vol tenir tot completat. “En breu es començarà a pintar, però ja anirem fent. És un treball que demana paciència. Sobretot, amb el motor, cal ser manetes; no és només canviar peces”, avança Benet, que també explica que tot el procés ha quedat immortalitzat en una pel·lícula. Un cop acabat, te clar que, per a ell, “suposarà una gran satisfacció per haver salvaguardat l’autocar més antic d’Andorra i poder-lo compartir amb tothom que vulgui, sempre amb una visió patrimonial i cultural”.