Per posar en context una problemàtica que ja ve tocant a la porta des d’anys enrere, el professor Riba ha volgut transmetre quatre factors molt importants a tenir en compte. A escala planetària, no s’està limitant les emissions de gasos d’efecte hivernacle tal com es va prometre en l’Acord de París. El subsol de la Terra disposa de suficients reserves de combustibles fòssils com per, en cas de ser cremats, produir un canvi climàtic de conseqüències molt greus, però aquestes reserves són finites i propenses a entrar en declivi. Per tant, en el cas d’Andorra -i molts altres països-, que importa el 80% de l’energia que consumeix, s’entra en una etapa obligada d’adaptació on s’hauran d’aprofitar els recursos propis de proximitat, amb FEDA agafant un paper rellevant.
Per adaptar-se al canvi climàtic, però, caldrà fer un canvi de valors i d’actituds. És a dir, un canvi de civilització. S’haurà de posar èmfasi en les nostres necessitats bàsiques i deixar de guiar-nos per les emissions de cadascun dels nostres actes quotidians. I evidentment, tenir en consideració les fonts renovables tenint en compte que tenen unes particularitats. Són de disponibilitat limitada, impliquen gestionar l’electricitat, ja que la demanda és creixent -a partir de l’any 1975 Andorra ha tingut un creixement exponencial del consum- i s’han de crear sistemes d’emmagatzematge. Aquests poden tenir cert impacte sobre el territori i requereixen grans superfícies, com per exemple parcs de 64.000 hectàrees, però, en el cas del Principat, el hàndicap és que no es disposa d’aquests terrenys.
Hi ha tres opcions molt diferenciades per afrontar aquesta transició energètica: continuar com ara, delegar la solució al monopoli energètic interessat en el creixement i l’explotació dels darrers fòssils, o confiar en la ciutadania perquè comprengui la situació, moderi el consum i articuli l’alternativa renovable. Algunes de les solucions impliquen, per exemple, reduir la proporció de combustibles fòssils en l’abastiment d’energia (actualment és d’un 79%) a menys d’una quarta part, o que l’ús del combustible baix en carboni en l’aviació i el transport marítim sigui del 81% quan actualment la xifra és inexistent.
Dins la seva estratègia, Andorra també s’ha fixat uns objectius inabastables. Una de les mesures és fomentar la descarbonització del parc automobilístic amb la vista posada al 2050, un objectiu que Travesset ja veu inviable avui en dia. El mateix passa amb el sector de l’edificació. I pel que fa a l’electricitat, l’objectiu és arribar al 50% de producció elèctrica nacional. Moles ja ha destacat que es treballa per afrontar aquesta transició -amb carregadors elèctrics i altres transformadors- i que, durant els mesos de maig, juny i juliol, la producció pròpia ronda el 30% del total, però, per altra banda, els mesos d’hivern el percentatge baixa fins al 5%
En definitiva, algunes de les conclusions que s’extreuen és que les energies renovables són una part imprescindible de la solució, tot i que caldran canvis més profunds, és molt necessari fer una transició socioeconòmica -el model que fomenta el consum es contradiu amb la necessitat de reduccions dràstiques- i s’han de conèixer els costos de no fer una transició ordenada. Tot això, si es vol reconduir la situació, que actualment s’ha convertit en una falsa promesa eterna.
Comentaris (1)