Les falles de Rosa Ferrer

El síndic general aprofita la flama de Sant Joan, vinguda aquest cop sí des del Canigó després de sis anys sense poder-la anar a cercar, per retre un sentit homenatge a l’excònsol i exministra recordant-la com la gran promotora política de la candidatura pirinenca unida per rebre el reconeixement de la Unesco

Gairebé tant com el foc i els fallaires, en la recepció de la flama del Canigó la protagonista ha estat, sense ser-hi -és una malaurada obvietat-, l’excònsol d’Andorra la Vella, exconsellera general i exministra d’Afers Socials i Salut Rosa Ferrer. El manifest del síndic general, Carles Ensenyat, en pro de la festa del solstici d’estiu, del foc sanador, ha estat un homenatge en tota regla a Ferrer. El síndic, que ha parlat del foc i les falles com “d’una forma de crear una identitat col·lectiva”, ha destacat de l’excònsol traspassada fa sis anys llargs que va ser la gran promotora des de l’arena política d’una candidatura transnacional perquè les falles del Pirineu fossin declarades patrimoni per la humanitat per part de la Unesco.

Feia sis anys que el foc de Sant Joan no s’anava a buscar al Canigó. Una interrupció marcada, com ha recordat la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, una de les entitats impulsores de la vetllada, per l’efecte del Covid. Enguany, el foc que han conduït els fallaires de Canillo fins a la plaça del Consell sí que venia del Canigó on, ha recordat Cabanes, enguany hi havia una desfilada de personal anant a buscar el foc sanador. La flama “que dona el tret de sortida a l’estiu” i a tot un conjunt d’activitats lúdiques, com ha recordat el síndic. L’acte ha servit per entregar la flama als representants de totes les parròquies per tal que arreu del territori del Principat aquesta nit es puguin encendre fogueres. Es pugui fer rodar el foc i les falles.

Ensenyat: “De la Rosa (Ferrer) també vaig aprendre -entre moltes altres coses- a saber diferenciar molt bé el moment pel debat i la confrontació d’idees (que moltes vegades, per enfrontar-les, separa a les persones, crea divisions, aixeca passions i genera recels) i, d'altra banda, els moments d'unitat, de construcció de ponts”

Ha estat una tarda de relleus -els del fallaire major i el fallaire menor- i de veure qui, dels polítics que s’han atrevit a agafar la falla, tenia més traça en fer-la rodar. O qui passava més angoixes. Això, és clar, entre els que han gosat posar-se la capa i prémer fort la flama. No ha estat enguany el cas de Carles Ensenyat. Tampoc de la subsíndica Sandra Codina. Però sí que el principal mandatari institucional parlamentari ha fet tota una declaració de principis i de respecte. “De record”, n’ha dit ell, vers Rosa Ferrer. Sabut és que tenien una amistat profunda com Ensenyat ha esmentat. Però el síndic ha anat força més enllà. “Jo vaig aprendre molt de la Rosa. Tant políticament com personalment. La Rosa era una amiga, una confident i un referent per a mi”, ha començat dient Ensenyat. I ha continuat. 

“D’ella, per exemple, vaig aprendre a lluitar les coses, a no defallir. A fer possible -entre moltes altres lluites- la recuperació de les falles d'Andorra la Vella de la mà dels primers fallaires que vau treballar incansablement per aquesta tradició que ara ja és arrelada. De la Rosa també vaig aprendre a estimar el patrimoni que no veiem, el patrimoni immaterial: que crea records únics; que emociona; que genera un sentiment d'unió entre persones de cultures, llengües o procedències diverses. I així va treballar amb tots vosaltres fins a aconseguir la declaració de les falles com a Bé Immaterial de la Humanitat.”

Ben bé que ha, salvant les distàncies, Ensenyat ha fet una declaració d’amor pòstum benentès. Un tribut majúscul, tot dient encara que “de la Rosa també vaig aprendre -entre moltes altres coses- a saber diferenciar molt bé el moment pel debat i la confrontació d’idees (que moltes vegades, per enfrontar-les, separa a les persones, crea divisions, aixeca passions i genera recels) i, d'altra banda, els moments d'unitat, de construcció de ponts. Moments integradors, que ens uneixen i ens impulsen. En definitiva, moments com les falles. Perquè amb la mirada oberta que sempre tenia la Rosa, les falles són instants que fan certs aquest lema tan nostre de Virtus Unita Fortior: la unió fa la força”.

ELS FALLAIRES

El discurs del síndic ha servit de preàmbul per al repartiment del foc. I perquè tot el protagonisme passés a recaure en els fallaires. Des del representant de la Taula Nacional de Falles de les Valls d’Andorra, Santi Sànchez, al nou fallaire major, Marco Castro, tots plegats han destacat la bona salut que viu el moviment fallaire. Sánchez, que ha recordat que la tradició ja no només passa de pares a fills sinó que s’eixampla i amics dels fills també s’incorporen en el món de fer rodar el foc, ja recordat el rècord històric viscut a la Vall d’Incles en la jornada per coronar el fallaire major. “Érem 80 persones i quatre candidats a fallaire major. La tradició està viva i arriba a totes les parròquies”, ha ressaltat Santi Sánchez.

Dos cosins han fet el relleu com a fallaire menor. Iu Blasi ha passat l’argolla i la capa a Ton Samarra. I l’escaldenc Gerard Remolins, que la passada revetlla va ser l’autèntic protagonista amb un discurs amb molt de contingut reivindicatiu, amb molta empremta social, ha cedit la responsabilitat al lauredià Marco Castro. Remolins ha fet el traspàs amb satisfacció a una persona que “sempre té un somriure a la cara, que també és una manera d’afrontar la vida. I és una manera de mostrar les dents al món”

El nou fallaire major defensa que el fet de fer rodar falles, és exemple clar de “la nostra cultura, la nostra cultura i dels valors que ens uneixen com a comunitat”

Castro, el nou fallaire major, ha fet un sentit agraïment als seus pares i ha protagonitzat un emocionat record als seus desapareguts avis. Ha agraït el suport rebut pels seus companys en la cerca de l’argolla que l’ha coronat com a fallaire major i ha fet una clara al·lusió a la seva pertinença laurediana. Tot deixant clar que està vinculat a diverses entitats de Sant Julià “i mentre el cos aguanti ho continuaré fent”. El nou fallaire major, abans de fer rodar dues falles a l’hora com és tradició laurediana, ha qualificat els fallaires de ser “el cor i l’ànima de les nostres tradicions”. I ha assegurat que la festa del foc, el fet de fer rodar falles, és exemple clar de “la nostra cultura, la nostra cultura i dels valors que ens uneixen com a comunitat”

I tot seguit ha estat el primer en fer rodar falles aquest estiu. En el preàmbul de la nit més curta de l’any, i abans que Sergi González, el cònsol major d’Andorra la Vella, posés la por al cor a molts dels assistents amb el seu particular mecanisme rodaire. Que si el cònsol menor de la Massana, Roger Fité, amb més facilitat, o no sense problemes la seva homòloga de la capital, Olalla Losada, o la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili. 

Més estilosos han estat dos dels representants lauredians, amb el cònsol Cerni Cairat i l’ara conseller comunal Josep Majoral especialment. (Quedi clar, que la número 2 de la corporació, Sofia Cortesao, i especialment la consellera Teresa Areny se n’han sortit prou bé). I un Jordi Cabanes una mica accelerat, o Xavier Surana i, especialment, David Astrié i Marc Magallón ja bregats han anat fent rodar el foc. Amb molta assistència a la plaça. Però, potser, sense l’emoció d’altres vegades. En fi, que rodi el foc, que visquin les falles.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending