L’arrest, segons fonts veïnals, s’ha produït aquest matí, ben aviat, al domicili de l’implicat. Un policia jubilat que ja va haver de deixar el cos per la via ràpida i per un altre episodi que li va valdre una altra detenció. Feia llavors temps que alguns dels seus companys sospitaven de les seves manies, de les seves maneres de fer. Ben assessorat, això sí, va tenir l’encert i l’habilitat de presentar la demanda de jubilació pocs minuts abans que fos detingut acusar de quedar-se objectes -deurien acabar sent centenars sinó milers- d’aquells que formaven part de dossiers que la policia traslladava a la Justícia o d’aquells altres que els ciutadans perden, d’altres els troben, i els porten al despatx de l’Obac.
Ja per aquella època algun soroll d’assetjament hi havia hagut. Però no amb la intensitat aparent, suposada, de la que hi hauria hagut ara. L’home seria autor, presumptament dels delictes d’assetjament, inviolabilitat i intimitat. Com a mínim en part, i encara havent de passar a disposició judicial, quan se li ha retret, o se li ha exposat, el seu comportament, hauria reconegut algunes coses. Els detalls no han transcendit. Però la situació venia de lluny. De molt lluny. I la veïna s’hauria queixat en múltiples ocasions.
Cert que durant un temps el setge va afluixar, i suposadament la Justícia s’ho va agafar amb més calma. Però d’unes setmanes ençà el suflé va tornar a pujar. I a la Batllia finalment van haver de treure la pols al dossier. El dels anònims, els missatges, unes vegades amenaçadors, altres amb suposades referències sexuals… Tot plegat un comportament propi d’una obsessió. La mateixa que al seu dia la va portar a col·leccionar insígnies, cinturons, cartutxeres, parts d'emissores, dossiers, fins i tot alguna arma. I centenars d’objectes perduts que es van recuperar llavors al seu domicili. En fi, aquesta nit la veïna dormirà un pèl més tranquil·la.
Comentaris (6)