Primer han estat els membres del Govern, després els del pacte d’estat, els grups parlamentaris, la premsa i, finalment, la ciutadania. Ha estat una jornada maratoniana per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) que no ha parat d’explicar el mateix una vegada i una amb un discurs ben après i que s’ha repetit durant tot el dia. Com si es tractés d’un viatge en tren, l’auditori del Centre de Formació Professional d’Aixovall ha estat el final del trajecte. Les butaques pràcticament s’han omplert, tot i que és cert que hi havia una representació important de membres dels partits polítics, així com d’actors econòmics i socials. A primera fila, el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per a les Relacions Internacionals, Landry Riba.
Durant una hora s’ha explicat la metodologia emprada per tal que els assistents poguessin entendre els resultats. Una presentació que ha durat pràcticament dues hores i això ha fet que quan eren les 21 hores alguns comencessin a desfilar cap a casa seva. Tot i això, hi ha hagut temps per a tres qüestions per part del públic. Una de les persones que ha pres la paraula ha demanat per què només s’havien previst dos escenaris: un amb l’statu quo actual i l’altre amb l’acord d’associació. En aquest sentit, ha manifestat que “els que es van fer amb el Brexit no n’hi va haver cap que ho encertés. Si algú ho endevina se li hauria de donar el Premi Nobel”.
“No plantegem quina Andorra hi haurà d’aquí a cinc anys, sinó que donem les dades perquè quan hi hagi un bloc a favor del ‘sí’ i un a favor del ‘no’ cadascú pugui fer les seves suposicions”
Pablo Tucat ha reconegut que amb els diversos escenaris “hi pot haver un grau d’incertesa, però des d’un inici vam ser clar”. Remarca que “és molt ambiciós pretendre que aquest tipus d’estudis encertin en les quantitats. Yvan Lara ha afegit que el treball “té un abast limitat perquè vam voler ser conservadors”. Recorda “no plantegem quina Andorra hi haurà d’aquí a cinc anys, sinó que donem les dades perquè quan hi hagi un bloc a favor del ‘sí’ i un a favor del ‘no’ cadascú pugui fer les seves suposicions”.
La despesa pública també ha format part dels dubtes dels assistents. Jorge Díaz ha deixat clar que “és una de les coses més sensibles perquè no sabem l’import quina serà, tenint en compte que és una qüestió política.” Pensa que durant 25 anys “mantindrà una mateixa proporció amb el PIB” i ha tornat a insistir que en un primer moment hi haurà una caiguda en la balança fiscal per la reducció en la recaptació pels aranzels, però després hi haurà una recuperació pel dinamisme de l’activitat econòmica.
El president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, no ha perdut l’oportunitat per intervenir mostrant la sorpresa perquè “l’increment del PIB d’un 5% amb l’acord no tingui un impacte més gran en la demografia”. Es pregunta si hi haurà aigua per a tothom “si la productivitat augmenta”. Yvan Lara ha remarcat que “el creixement demogràfic es pot limitar a 75 o 230 persones per any si el Govern no aprova més quotes. Aigua per a 75 persones en tenim”.