Un estatut una mica despenjat

La Comissió Andorrana de seguiment de l’Estatut de l’Artista s’ha reunit aquesta tarda amb una trentena d’artistes del país per explicar-los el funcionament d’aquesta eina i escoltar els seus neguits

La iniciativa de crear un estatut de l’artista no era dolenta. Els beneficis per formar-ne part tampoc. Però, tot i això, vuit mesos després d’aprovar el reglament, encara no hi ha cap artista que s’hagi decidit inscriure. El motiu? Doncs n’hi ha uns quants, però els que més destaquen són per una part el desconeixement, i per l’altre -i el més preocupant- que per formar part del registre s’ha d’acreditar que la persona se sosté econòmicament amb uns ingressos equivalents al salari mínim interprofessional. Davant d’aquests dubtes i inquietuds del sector, des de la Comissió de seguiment de l’Estatut de l’Artista, han organitzat aquesta tarda una reunió informativa amb una trentena d’artistes per poder entrar més en detall i compartir idees.

La trobada estava prevista com un punt d’intercanvi entre la Comissió i el sector artístic, però només arribar a l’Antic Hotel Rosaleda, el seu president, Joan-Marc Joval, ha explicat que preferien centrar la sessió d’avui en deixar clar com funciona aquest instrument perquè tenim la sensació que no s’acaba d'entendre, ha exposat, tot confessant que l’Estatut de l’Artista, “és una eina que ha quedat una mica despenjada”. El motiu? Doncs, tot va començar el 22 de desembre de 2022 quan es va aprovar el reglament de la Llei de l’Estatut que, entre altres coses, regulava els contractes de treball dels menors, les modalitats de contractació, prohibia fer assajos gratuïts... En definitiva, no era una mala idea, però el problema és que el requisit establert per inscriure’s era que s’havia d’equiparar el salari mínim interprofessional, un factor que complica la situació, ja que el sector sol ser bastant precari. El 30 de gener del 2023, però, la Llei de mesures per al treballador per compte propi va incloure els artistes professionals acreditats entre les persones que executen una activitat per compte propi, i per tant els artistes professionals acreditats estan equiparats a la resta de treballadors per compte propi. Així doncs, la membre de la Comissió, Eva Arasa, ha ressaltat que els artistes poden accedir a la CASS, mitjançant o bé la inscripció al registre d’artistes professionals acreditats o mitjançant l’obertura d’un comerç.

L’Estatut, però continua generant dubtes entre els assistents que anaven preguntant, i sobretot amb una gran qüestió al davant: “Qui si pot inscriure? Perquè jo crec que d’aquí ningú arribem al criteri econòmic que es demana”, ha manifestat un dels assistents. Que l’instrument no funciona bé, és una cosa que tots saben i, de fet, no se n’amaguen. La membre de la Comissió, Eva Arasa, fins i tot l’ha arribat a descriure com “una eina limitada”, però que a poc a poc i amb l’ajuda i sentint les veus del sector artístic, es pot intentar arribar a un bon lloc: “Tenim l’eina, ara intentem millorar-la”, ha afegit.

Joval  és conscient que amb la condició d’artista és difícil d’arribar als requisits que es demanen i per aquest motiu continuaran treballant per trobar altres criteris que siguin aplicables

Joval ha explicat que quan van desplegar el reglament, van establir que el llindar d’ingressos per poder-hi inscriure’s, tal com marca la Llei, és el del salari mínim interprofessional -que actualment és de 1.376 euros al mes- i que a més havien d’acreditar que els ingressos eren fruit del seu treball com a artista. “Ens vam adonar, però, que amb la condició d’artista és difícil d’arribar-hi, i per tant entenem que hem de continuar treballant per trobar altres criteris que siguin aplicables”, ha explicat el president de la Comissió tot posant èmfasi en el fet que intentaran buscar una manera per poder atorgar a la condició artista professional acreditat amb altres criteris que no siguin el salarial només, o que almenys siguin complementaris.

En aquest sentit, Joval també ha apuntat que l’Estatut no està pensat per persones que ja estan assegurades a la CASS, ja que el seu principal objectiu és ajudar a la professionalització i que sigui una eina per a totes les persones que es volen dedicar a la pràctica artística: “És un instrument que no està pensat per una persona que estigui assalariada i que percebi una cobertura social i que al costat faci alguna cosa artística”. Això, ha generat una mica d’inquietud entre un dels assistents que ha assegurat que molts d’ells treballaven en altres coses també, i que només amb els ingressos fruit del treball com a artista no s’arribava a cobrir el mínim requerit.

La Comissió començarà a plantejar la possibilitat que es tinguin en consideració altres criteris a part del salarial per poder inscriure’s a l’Estatut de l’Artista


Per això és una de les principals necessitats per -fins i tot- començar-se a plantejar la possibilitat d’inscriure’s en aquest instrument, que es tinguin en consideració altres criteris a part del salarial. Alguns d’ells, de fet, han posat en relleu que estaria bé que es considerés la trajectòria, ja que en el món artístic en algunes ocasions és complicat demostrar i acreditar que portes x temps dedicant-hi, sobretot perquè a vegades el tema de les contractacions no es fan de la millor manera.

Si una cosa ha quedat clara a la sortida d’aquesta reunió és que a l’Estatut encara li queda un llarg camí abans que comenci a veure una mica la llum. El sector encara tenia mil-i-una preguntes i recomanacions que, Joval i Arasa, han demanat que enviïn abans de l’11 de novembre per correu electrònic perquè així en la pròxima reunió de la Comissió Andorrana de Seguiment de l’Estatut de l’Artista es puguin analitzar les aportacions, i de cara al desembre o al gener es farà una nova reunió informativa per fer el retorn i exposar les mesures previstes. En fi, que a l’Estatut encara li queden un parell de mesos -com a mínim- abans de poder començar a encaixar les seves peces.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending