L’exposició està dividida en tres parts fonamentals. La primera, data de principis del segle XX, quan Kandinsky -que en aquells moments es dedicava al dret- es va traslladar de Rússia fins a Alemanya perquè “va tenir una revelació”. El pintor -que fins aquell moment ho feia com una afició- va poder contemplar les obres de Monet, i en especial els pallers, ha relatat la comissaria de l’exposició, Lola Durán. En els seus escrits, l’artista explica que també va assistir a una representació de l’Òpera de Wagner i es va adonar del poder evocador de la música i la capacitat que tenia per transformar els sentiments de les persones. Arran d’aquestes revelacions, Durán detalla que va deixar el dret i la seva vida anterior per començar de nou a Múnic: “el que havia estat la seva afició per la música i la pintura s’anava a convertir en la seva professió”.
Una vegada a Múnic, va fundar una escola on l’objectiu era “fugir de l’art acadèmic” amb el qual havia crescut i donar possibilitats de crear un nou art apropant-se a les avantguardes. D’aquesta època, es pot observar a l’exposició un conjunt de xilografies de l’artista, així com algunes de les il·lustracions d’obra figurativa que va fer en revistes culturals. Amb el pas del temps, les línies de les obres es van anar tornant “més lliures i lleugeres” perquè ja no mostrava una simple representació de la realitat, sinó de les sensacions, ha apuntat la comissària. Aquesta part de l’exposició, acaba amb la sèrie ‘Klänge’ (Sons), una de les més fonamentals de la trajectòria de l’artista: “Ell tenia una capacitat que és la sinestèsia, que feia que quan ell escoltava música la podia convertir en colors”, ha explicat Durán, tot detallant el que va poder fer en aquesta sèrie és “transformar la seva música interior en imatges”.
En la segona part, és quan realment es comença a veure el seu estil abstracte. Durant aquesta etapa, l’artista rus va unir-se a l’escola de la Bauhaus on va poder aprofundir en l’art del gravat, i va explorar les tècniques com l’aiguafort, la xilografia o la litografia. Destaquen sobretot la presència de figures geomètriques amb moltes línies i quadrats per assolir una harmonia visual que simbolitza la integració de les arts promoguda per la Bauhaus. Gairebé deu anys després de la seva incorporació a l’escola, la Bauhaus va ser clausurada el 1933 a causa de la pressió del règim nazi, cosa que va obligar l’artista a abandonar Alemanya.
I aquí comença la tercera part, quan l’artista es va instal·lar a la ciutat de París, i la seva obra va experimentar una notable evolució artística. Kandinsky va decidir que ja n’hi havia prou de les formes geomètriques que van marcar la seva etapa a la Bauhaus i va començar a incorporar elements biomòrfics a les seves composicions, que a través de les formes fluides i colors vius “evoquen a un univers oníric i líric”, ha afegit Durán, tot detallant que amb aquesta darrera etapa va acabar de consolidar el seu llegat com un dels pioners de l’art abstracte.
Per complementar la mostra, el CAEE ha preparat tota una sèrie d’activitats per donar a conèixer la figura de l’artista. El públic aficionat a la música podrà gaudir d’una conferència sobre els vincles de Kandinsky i la música, ha explicat la responsable dels espais museístics d’Escaldes- Engordany, Aurora Baena, tot apuntant que també hi haurà un concert a càrrec de l’ONCA, entorn d'aquests vincles, el 13 de febrer. Els petits de casa també tindran el seu espai, ja que l’artista Helena Guàrdia farà tres tallers sobre l’obra de Kandinsky orientats a famílies, els dissabtes 18 de gener, i 8 i 22 de febrer a les 16.30 hores. Finalment, s’ha programat un taller de poesia abstracte de la mà d’Elena Aranda.