Al judici, el venedor no va negar que sabia que el cotxe tenia algun problema. En concret, s’encenia una llum que advertia d’un error al filtre de partícules que havia intentat solucionar amb alguna visita al taller. Malgrat això, va tirar endavant l’operació. El comprador, al cap de pocs dies de conduir-lo, va notar diferents problemes. Tants que, al final, el vehicle es va quedar sense potència.
De fet, poc ha pogut gaudir-lo des de la seva adquisició. Els problemes van acabar fent petar el motor i el té guardat en un taller. Volia que el seu antic propietari li retornés els diners, però aquest es va negar. Ho justifica indicant que se’n va desfer perquè no el podia tenir a l’aparcament del seu bloc de pisos. Segons va assegurar a la vista, es mostra disposat a afrontar el cost de la reparació, però no pas el de tot el canvi de motor.
Vista aquesta manca d’acord, el venedor el va acabar denunciat. I el procediment ha anat avançant fins a arribar aquesta setmana al Tribunal de Corts. A la vista, el processat va reconèixer -i de fet així ho van apuntar també els responsables dels tallers on l’havia portat- que mesos abans l’havien fet arribar una llista de problemes que s’havien detectat en el vehicle. Ell, però, tot just va reparar “el que em semblava important”. La llum del filtre de partícules. Tot just, però, canviant el sensor.
Els mecànics, però, van evidenciar que calia molt més. Un, fins i tot, va afirmar que “en el moment en què ens el va portar, s’hauria d’haver canviat el motor”. Un altre va apuntar que “si no es va fer una diagnosi més completa és perquè es va negar a què desmuntéssim res”. El cotxe, queda clar, tenia avaries importants quan va ser venut.
L’acusat va assegurar que alguna d’aquestes sí que li va comentar al comprador. “Les que em van semblar més importants”, va comentar. De la resta, però, no en va fer menció. Per això, el nou propietari del vehicle ha volgut anar fins al final, entenent que havia estat víctima d’una estafa.
La fiscalia, fins al judici, també ho considerava així. En la vista, però, va decidir retirar l’acusació. Entén que cal tenir en compte que “el propi perjudicat diu que, fent una prova, es van encendre alguna llum i ell va acceptar les explicacions”. A banda, cap dels sensors estava manipulat i, per tant, no es pot parlar del requisit d’engany que ha de reunir una actuació per ser considerada, penalment, estafa. En tot cas, la disputa hauria de ser més de l’àmbit civil-mercantil. “En ser una compravenda entre dos particulars, la diligència exigible al venedor no és la mateixa que si fos professional”, va indicar.
Aquesta posició no era compartida per l’advocat del comprador, que va reclamar al Tribunal una condemna per un delicte major d’estafa. “No pot ser que coneixent l’estat del vehicle el vengués tal com el va vendre”, va manifestar, tot recordant que “el 2021 ja li van informar de l’existència d’unes avaries que han portat a l’estat en què avui es troba el vehicle”. Per això, va demanar que se’l condemni a una pena de presó que esdevingui ferma si no abona la responsabilitat civil exigida. Aquesta ascendeix als prop de 14.000 euros que el seu client va pagar pel Land Rover així com altres despeses com ara el cost de les assegurances d’aquests anys o el pupil·latge al garatge on té guardat el vehicle. També reclama una multa de 10.000 euros.
La defensa del processat va aferrar-se al canvi d’opinió de la fiscalia per demanar també l’absolució. “No hi ha engany”, va remarcar. Al seu entendre també, en tot cas, l’afer s’hauria de resoldre per la via civil.
Comentaris (1)