Han estat dies de feina i de nervis per als integrants de la comissió legislativa d’Economia. Influïa, lògicament, la importància del projecte que es tenia a les mans, però també el calendari, ja que, inicialment, es volia forçar la màquina per aconseguir que la llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge es tingués a punt per ser votat en la sessió prevista dijous vinent. Bé, ho volia principalment la majoria, ja que els partits de l’oposició no ho veien clar. Això ja va generar més d’un moment de debat fins que, dimecres passat, la realitat es va acabar imposant: si es volia assegurar que un text complex com s’aprovés sense cap error, calia més temps. Per això, es va acabar acceptant que es donés més marge i endarrerir la votació fina a inicis de març.
Més enllà del tempo, la discussió també ha estat per les diferents propostes de modificació presentades. I una ha generat especialment polèmica. L’esmena en qüestió era la numero 40 de les 48 que va presentar el grup parlamentari ‘taronja’. Aquesta pretenia introduir una nova disposició addicional que, sota el títol ‘Declaració d’un habitatge com a buit i desatès’ establia que “la declaració d’un habitatge com a buit i desatès i la conseqüent resolució instant a la cessió temporal i obligatòria de l’ús de l’habitatge en cap cas comporta una afectació del dret a la propietat reconegut a l’article 27 de la Constitució”.
En la motivació, Demòcrates justificava que aquesta esmena servia “a l’efecte d’incidir en el fet que la declaració referida no comporta una afectació del dret a la propietat”. Les fonts consultades per Altaveu, però, han estat contundents a l’hora d’indicar que, un cop vista, aquesta proposta va encendre els ànims dels partits de l’oposició.
I és que aquests entenien que, tal com estava redactat, des del legislatiu ja es donava per fet que la mesura d’obligar a cedir un pis buit -segurament la que més polseguera ha aixecat de tota la llei òmnibus- no suposava una vulneració d’un dret reconegut a la Carta Magna. És a dir, el Consell s’estaria atorgant, segons l’opinió de les diferents forces minoritàries, una potestat que, en tot cas, correspon al Tribunal Constitucional i que haurà d’exercir, en tot cas, si un cop aprovat el text arriba un recurs d’inconstitucionalitat.
Les fonts consultades apunten que, en aquest punt, la posició dels partits de l’oposició va ser molt forta. Fins i tot, s’hauria posat sobre la taula la possibilitat de recórrer immediatament al TC un cop s’aprovés el text, opció que, fins ara, només ha esgrimit Andorra Endavant que, però, en solitari no pot fer -necessitaria el suport de tres consellers generals més-. Finalment, i vista la situació, la majoria hauria claudicat i l’esmena hauria estat retirada.
Comentaris (3)