Escudelles a l’ombra (però amb sol)

“Tothom espera aquest dia, tothom té integrat que es fa escudella i el fet que sigui ja l’edició 56 diu molt de la tradició”, destacava Losada minuts abans de començar el repartiment de l’àpat i amb un bon nombre de ciutadans que ja feien cua pacientment. A l’ombra, també. Però de ben segur més fred han patit els escudellaires, que des de quarts de cinc de la matinada que traginaven per la plaça. I no seria més fàcil fer-ho al sol? És un tema “controvertit”, reconeix Losada, que explica que hi ha part dels escudellaires que potser voldrien tornar a la plaça però que també hi ha qui sempre ha viscut la tradició a la popularment coneguda com a plaça de les Arcaldes. “Quan tinguem la plaça del Poble acabada ho demanarem i els escudellaries, sobretot, que hi puguin dir la seva”, ha comentat. Perquè és clar, aquest any és fàcil tenir excusa. Fa quatre dies que han començat les obres a la plaça del Poble, que de moment, tot i que les obres “sempre són un maldecap per a tothom”, Losada destaca que s’ha informat suficientment perquè tothom sàpiga per on pot passar i per o no. “Si totes les obres van així, serà fantàstic, sentencia”.

Però més enllà de discutir si cal o no canviar de plaça, aquí l’important és la menja. “Fem 1.500 litres d’escudella i dos mil de caldo, per tant, unes 3.000 racions d’escudella”, assegura l’escudellaire major, Teo Armengol. Perquè sigui gustós, os de pernil, os d’esquena, carcanades de gallina, careta de porc, cansalada virada, mandonguilles, api, col, pastanaga, carbassa i porro. I és clar, fideus, arròs, mongeta seca i cigrons per arrodonir-ho.

Una norantena d’escudellaires són els encarregats que tot estigui a punt. I un any més, l’èxit ha estat assegurat. Centenars de persones que fan cua carregats amb tuppers, olles i plats. A Doctor Nequi, la filera de gent arriba fins a l’encreuament amb Príncep Benlloch. Toca armar-se de paciència. I entre tants comensals, també autoritats. Olalla Losada encapçala les comunals, però tampoc han faltat a la cita consellers generals de la parròquia com Meritxell López, Sílvia Riva o Pere Baró, i les ministres Conxita Marsol i Mònica Bonell. I potser sí que els serveixen abans que a la resta, però el dinar també l’han fet a l’ombra.

ESCALDES-ENGORDANY

La plaça dels Dos Valires d’Escaldes també és d’allò més obaga. Prou que ho saben aquells que queden sota el vial. Encara bo que la cua és tan llarga i més enllà de l’espai que durant la nit ha fet de recer dels escudellaires, els populars comensals han pogut gaudir de la solana. 2.500 racions, una amunt, deu avall, que han cuinat una bona colla de gent comandada pels Amics del Pont dels Escalls, que després d’algunes anades i vingudes han tornat amb molt bona nota i el suport de la Unió Proturisme i el comú. Ep!, i ha tornat el plat tradicional. “Jo en tinc des del 1979 i és un record maco de guardar. I que de fet, molta gent de la parròquia guarda”, explicava mentre escara es remenaven les fogaines el conseller de Vida Cultural, Valentí Closa.

Escaldes ha repetit les xifres, més o menys, de l’any passat. A les 3 de la matinada, les sis fogaines que han permès acaronar els litres i litres de brou han començat a rebre l’impacte del foc. Fer arrencar el bull a l’aigua no és cosa fàcil. I a partir de les 7 ha començat la feina més dura. Aquella que ha de permetre relligar uns 270 quilos de verdures, 270 o 280 quilos més de carn, i 30 o 40 quilos més entre mandonguilles, pasta, arròs, mongetes… “Allò tradicional”, recordava Closa tot deixant clar que és una cosa que “vol la seva elaboració”. Prou que ho sap, per exemple, en Joan Anton Garcia, que ve a ser el cap de l’armada de les escudelles escaldenques i que va d’una banda a l’altra de la plaça.

Hi ha una bona colla de remenadors d’esculla, i un exèrcit de col·laboradors que ara porten les pilotes, després la botifarra i encara l’orella i el morro. De porc, és clar. I el que faci falta. Enguany que no falta el plat commemoratiu -hi ha comensals que avisen que l’any passat no n’hi va haver i que de poc va anar que no hi ha escudella, i si no n’hi hagués hagut la festa, la tradició, se n’hagués anat en orris- tot va més rodat. Pren més força. “Tornem i tornem amb força”, manté el conseller Closa assegurant que “no són temps fàcils” per a les associacions nodrides de voluntaris. “L’associacionisme tal i com s’entenia a l’antiga és molt difícil”, manté el responsable comunal, que considera que costa atraure gent jove a certes activitats.

En tot cas, costa potser atreure’ls a remenar les fogaines. Però déu n’hi do encara quants joves que van i venen amb tota mena d’artefactes per preparar la festa. L’organització va rodada. “Ho hem solucionat, hi torna a haver gent.” Més encara la que fa cua i la que s’abraona a les fogaines, a les cassoles, al que faci falta, per obtenir la seva ració. Inclosos, és clar, els dirigents polítics. Comunals i nacionals. Que per això fa cap a la plaça dels Dos Valires la titular d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, que és de les que degusta el plat. O el cap de Govern, Xavier Espot, que fa balanç i agraeix la feina dels qui fan possible l’escudella. Espot, que acaba per no quedar-se a tastar el brou, l’escudella, celebra que la festa de Sant Antoni “sempre és un acte multitudinari, un acte de retrobament després de les festes, que apel·la al nostre passat. Hi ha valors que crec que hem de seguir mantenint com a societat i com a parròquia i, per tant, content que a any rere any ho puguem anar celebrant”.