Aquest és un fragment del pròleg de Roser Bastida, pedagoga, ensenyant, a voltes política -consellera general i ministra- i una, també, de les persones clau en la creació de l’Escola andorrana. El pròleg, diem-ho ja, de l’obra literària, assagista potser millor, de dues altres de les ideòlogues del sistema educatiu nacional: Anna Zamora i Maria Teresa Cairat. Zamora i Cairat firmen a quatre mans -més el pròleg de Bastida- el llibre ‘Projecte i creació de l’Escola Andorrana (1982-1997)’, editat per Anem i que retrata el procés de creació de l’eina d’ensenyança del país vist a partir dels tres lustres que van caldre per donar per ben parida la primera fornada d’estudiants. De maternal a la universitat, per dir-ho d’alguna manera.
El llibre es presenta dilluns 1al Centre de Formació Professional d’Aixovall i comptarà amb la intervenció del ministre d’Educació, Ladislau Baró, i de l’historiador i escriptor Joan Peruga. És clar que hi seran les autores i de Bastida, que escriu també en el pròleg que “‘Projecte i creació de l’Escola Andorrana (1982-1997)’ ens delecta en un amè recorregut d’Escola Andorrana, quaranta anys enrere, i ens fa reflexionar sobre l’extraordinària importància per a un país petit com el nostre de posseir un sistema educatiu propi, havent sabut conservar, alhora, la pluralitat i la riquesa de diversos sistemes educatius públics i gratuïts”.
Manté també Bastida que “Andorra ha de prosseguir sempre en la tasca de tenir una educació pública i privada de màxima qualitat, ja que és —sens cap mena de dubte— el benestar i el futur dels nostres joves i de les noves generacions. Ona Alay, en els seus records d’alumna, expressa: ‘la nostra escola va ser quelcom més que un lloc on aprenies conceptes… va ser un espai on vam aprendre a construir-nos des de molts punts de vista, com a persones amb valors, solidàries…’”
I és que la creació del sistema educatiu andorrà a la dècada dels vuitanta del segle passat va ser un procés complex i difícil, i no exempt d’opinions contràries que volien que aquest no reeixís. La tenacitat de les assessores pedagògiques del moment, juntament amb la implicació decidida de les famílies i del professorat de formació andorrana va permetre aconseguir que el 1982 nasqués l’Escola Andorrana. La primera promoció de la qual va culminar el batxillerat el 1997. Aquest és el marc temporal en que les exprofessores Anna Zamora Puigcercós i Maria Teresa Cairat Vila emmarquen el seu volum ‘Projecte i creació de l’Escola Andorrana (1982-1997)’ amb l’objectiu que “el relat sobre la construcció del sistema educatiu nacional no s’esborri ni es distorsioni amb el pas dels anys”.
Cairat va néixer a Sant Julià de Lòria. És llicenciada en Filologia Anglesa i Filologia Catalana. S’ha mogut sempre dins el món de l’educació, primer com a docent i més endavant ocupant càrrecs directius. És autora del llibre ‘El síndic Cairat, el meu padrí’ (2015), biografia del seu avi Francesc Cairat. Zamora va néixer a Escaldes-Engordany i és llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana. Ha dedicat una gran part de la seva vida pro- fessional a la docència i al món de l’educació. Coautora de ‘Comentari d’una novel·la. Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo’ (1995). Les dues autores han publicat de manera conjunta ‘Llenguatge administratiu i comercial’ (1994) i ‘Posa’t al dia. Comerç i administració a l’aula’ (2001).
En el llibre, el de l’Escola andorrana, s’entén, és clar, fet sense nostàlgia però amb un gran respecte per l’educació, es recullen de manera breu els diversos esculls que van haver de superar els promotors. Sense el seu lideratge i la seva determinació l’Escola andorrana no hauria existit o s’hauria creat molts anys més tard i, des del punt de vista educatiu, el país hauria perdut un important nucli d’integració, de formació i de coneixement de la cultura pròpia.