El que queda clar és que la desfeta electoral ha fet mal. Ha creat molt desànim, agreujat, segurament, pel fet que Demòcrates hagi aconseguit la majoria absoluta. Alguns, però, no amaguen que la sensació que tenien abans de diumenge ja era negativa. “Era la crònica d’una mort anunciada”, apunta un dels consultats per Altaveu, que remarcava el fet que les darreres setmanes, persones habitualment molt actives en anteriors cites electors “s’han apartat molt”. Per això, s’admet que “ens ho vèiem a venir”.
El nivell de crítica pot ser més o menys elevat, però és global. Fins i tot entre els més moderats. “Algun error hi ha hagut. S’han perdut 3.000 vots. Alguna cosa s’ha fet malament i cal analitzar-ho”, han comentat. Hi ha, per exemple, qui lamenta el fet que “s’ha fet la mateixa campanya de tota la vida i cal evolucionar”.
I també hi ha certa unanimitat a posar sobre la taula que cal valorar renovar lideratges. I amb Pere López en el punt de mira. Hi ha qui recorda que porta ja “tres eleccions seguides” com a candidat a cap de Govern. Altres entenen que “la gent no el vol” i també posen en relleu el paper de Susanna Vela com a cap de campanya. El problema, però, és saber si hi ha alternativa: “trobar algú capacitat i amb carisma no és senzill”.
I menys en un partit on, com apunten altres persones consultades -i també algú que, justament, va decidir marxar- ha anat perdent massa gent potent electoralment parlant els darrers anys. “Fins a quatre càrrecs electes”, remarca algú dels consultats. D’altres lamenten que els últims temps “a la que portes la contrària, ja caus en desgràcia”.
Malgrat això, també hi ha la sensació que toca mirar endavant. Que el PS té futur, més o menys complicat, però en té. “Al desembre hi ha les comunals i hem de seguir lluitant per les nostres idees”, apunta algú dels consultats.
La trompada electoral no ha estat una sorpresa per a gent que havia estat al partit i va marxar. “Fa temps que fa aigües”, comenten els consultats, tot lamentant també que algunes decisions dels màxims responsables “no agraden”. I s’apunta, per exemple, a la selecció dels assessors. També s’entén que ha faltat autocrítica, justament, davant la sortida de persones importants. “No es pregunten per què marxen o perquè no s’afilia més gent”, han indicat.
Comentaris (9)