Entre ramats i pastures

Sant Julià de Lòria celebrarà aquest cap de setmana la primera Festa de la Transhumància per reivindicar la pràctica agrícola i la tradició ramadera

Imatge d'un ramat d'ovelles. COMÚ DE LA MASSANA

Els carrers de Sant Julià de Lòria s’ompliran de tradició aquest cap de setmana amb la primera Festa de la Transhumància, un esdeveniment que celebra una de les pràctiques més arrelades a la història del país. “Andorra no és un país que tinguem una història amb grans batalles i llistes de reis. La nostra història és la gent que es guanyava la vida passejant ovelles amunt i avall amb la transhumància i treballant la terra”, aquestes són les declaracions de l’historiador David Mas, qui és l’encarregat d’aquest vespre (21 hores) donar el tret de sortida a la primera Festa de la Transhumància amb la passejada nocturna pels carrers de la parròquia mentre expliquen històries i llegendes sobre la transhumància.

Aquesta pràctica ancestral que va ser reconeguda l’any passat com a patrimoni immaterial de la Unesco, i que consisteix en el trasllat del remat d’ovelles des de les muntanyes cap a llocs de la plana per passar l’hivern, ha estat durant segles la columna vertebral de l’economia andorrana. Entre l’edat mitjana i l’alta edat moderna, fins al segle XVIII, la ramaderia ovina va ser la principal font de riquesa del país. “De les ovelles s’aprofiten quatre coses”, explica Mas, “la llet, la carn, la llana i l’adob pels camps”. Al llarg dels anys, la transhumància també ha deixat a Andorra un llegat en forma de patrimoni arquitectònic amb orris, cabanes de pastor, bordes, camins de pedra seca.

L’historiador relata que a Sant Júlia de Lòria les primeres referències fiables sobre aquesta pràctica daten dels segles XII i XIII, però no va ser fins al segle XVII, la ramaderia va experimentar el seu moment àlgid. Tot això serà algunes de les coses que Mas, acompanyat de l’actriu i narradora Assumpta Mercader i el duet de música Els Pardals, explicaran a les persones que decideixin assistir aquest vespre a la trobada on també s’explicaran llegendes relacionades amb la transhumància.

Una de les històries més fascinants és l’origen d’Andorra de Terol, i és que hi ha una llegenda que explica que durant la transhumància els ramats del Principat feien estança en un petit poble de Terol anomenat Casarojas. Un dia, mentre els pastors s’establien en aquestes terres, el fill del propietari dels terrenys es va posar molt malalt. Els pastors, homes de profunda fe, van decidir actuar i van començar a resar a una imatge del sant Macari que els acompanyava en el seu viatge. Mas relata que per un miracle que molts consideraven diví, el noi va començar a millorar, recuperant-se completament de la seva malaltia. Com a mostra de gratitud, el propietari de les terres va decidir canviar el nom del seu poble, que passaria a ser conegut com a Andorra. Així, una simple història de fe i agraïment va donar origen a una nova denominació, que perdura fins als nostres dies i evoca l'esplendor de la tradició pastoral.

Això és només una pinzellada de les anècdotes que Mas i els seus companys compartiran amb els assistents per posar en relleu la importància que va tenir, que té i que tindrà la transhumància per a Andorra, ja que apunten que a vegades sembla que “la gent està oblidant una mica el que era el passat del país”, afegeix invitant tothom a redescobrir aquesta rica herència cultural.