La presència del plantígrad ha fet que molts dels propietaris de bestiar de casa nostra, especialment aquells que els porten a pasturar en zones que comencen a ser reconegudes com de possible pas de l’os, hagin col·locat sistemes de seguiment dels seus ramats. En temps pràcticament real, malgrat que el senyal no dona dades contínuament. Però sí permet establir els recorreguts que fan els animals. I això permet intuir situacions que podrien coincidir amb la presència de l’os. A Setúria l’hivern passat s’hi va detectar en com a mínim tres ocasions. També a la unitat pastoral, que és així com es diu, de les Fonts, hi va haver alguna esverada del bestiar l’any passat. Aquests darrers mesos no hi ha hagut tant moviment com fa un any.
Tot i amb això, és sabut que l’os s’ha deixat veure. S’ha citat el cas de la Cortinada. I els ramaders de la Massana estan convençuts que és el mateix de les corredisses amb el gos. Aquest dijous, l’os que va topar amb el gos al vessant andorrà del pic de Sanfons. Aquella és la porta d’entrada en territori andorrà des del Pallars, on també s’han vist plantígrads. Per anar cap a la Cortinada l’únic lloc de pas presumible és per la zona de les Fonts, per Comapedrosa, pel Pla de l’Estany, pels Forcats i Montmantell.
Per aquella zona, poc o molt, hauria rondat tranquil·lament l’os aquest dijous si no s’hagués espantat per la presència del podenc. I no s’hauria topat pas amb gaires animals de renda. A la font dels Miquelets, on va a parar la canal per la qual van passar tant el ca com el plantígrad, actualment només hi va el ramat d’ovelles que fa una tasca de neteja del sotabosc. I ara ja no hi era. Per tant, el bestiar de renda més proper que tenia l’os era el de Tor, al cantó català. I a Setúria i Comallemple. De fet, els banders ja van constatar que no hi havia hagut cap incident amb animals de renda. L’única incidència va ser al podenc d’un excursionista que deuria entrar en territori andorrà per la Portella de Sanfons. I ho va fer amb l’animal deslligat.
Els ramaders esperen que un incident com el d’aquest dijous, que sortosament per a tothom sols va causar una urpada al morro del gos faci prendre consciència als propietaris de gossos que els han de dur lligats, també a la muntanya
El muntanyenc era conscient que estava cometent, per dir-ho així, una falta. De fet, en el cantó pallarès, si algun agent rural català l’hagués enxampat li hauria pogut imposar una bona sanció econòmica. Està prohibit anar amb el gos sense estacar al Parc Natural de l’Alt Pirineu. De fet, amb norma escrita o no, sol ser un codi habitual que en els parcs naturals no es pugui anar amb els gossos ‘de passeig’ sense lligar. Una altra cosa son els cans de treball, com poden ser els gossos d’atura.
Els ramaders esperen que un incident com el d’aquest dijous, que sortosament per a tothom sols va causar una urpada al morro del gos -deurien acabar igual d’espantats el ca com el plantígrad, que es va treure de sobre el podenc com va poder i va marxar cames ajudeu-me per tornar-se a introduir en territori espanyol- faci prendre consciència als propietaris de gossos que els han de dur lligats, a la muntanya. Sí, lligats. Per a seguretat de tothom. També del gos i del seu propietari. En aquesta ocasió, si el gos hagués optat, per girar cua i intentar arribar al lloc on era el seu amo i el plantígrad hagués tingut ganes de ‘gresca’ i l’hagués perseguit amb mala bava, la situació hauria pogut ser una altra.
Els ramaders es troben que molts excursionistes acompanyats de gossos no paren compte ni si es troben en un parc natural o no i ni tan sols respecten els senyals que indiquen -que hi són- que davant la possibilitat que hi hagi un animal de renda els gossos han d’anar lligats. Perquè davant d’una vacada o d’un ramat d’eugues, hi pot acabar havent qualsevol accident. I, després, ningú no en vol assumir les responsabilitats i pagar les conseqüències. Com a mínim, en el cas de l’ossa això ja s’ha resolt. Hi ha el reglament que estableix les compensacions en cas de malferir o matar un animal de renda. Una altra cosa és si la presència de plantígrads és compatible amb el turisme. I quedi clar, que a les muntanyes andorranes, cada vegada hi ha ha més muntanyencs. ¿Os o excursionistes? Podria ser la pregunta del milió. Però aquest ja és un altre debat.