El vestíbul s’ha omplert per escoltar les tres ponències que formen part de la primera sessió. La historiadora Cristina Yáñez ha explicat els orígens del parlamentarisme a Occident, mentre el també historiador Oliver Vergés ha parlat de les assemblees comunitàries abans dels Pariatges, és a dir, entre els segles X i XIII. Precisament, Carles Gascón ha fet èmfasi en aquest vincle en forma “d’una estructura de persones representants de les comunitats d’Andorra que poden decidir en tot allò que tenen competències”. Un mecanisme de decisió, del qual “l’any 1000 ja hi ha indicis que això funcionava així”.
Les comunitats andorranes van destruir el castell de Bragacolls, situat a l’actual parròquia de Sant Julià de Lòria, “perquè creien que el comte d’Urgell havia envaït les seves competències i això va canviar tota l’estructura territorial del país en el qual podem dir que va ser una excepció en el feudalisme europeu”
Es pot dir que les beceroles del Consell General es trobaven en aquestes petites reunions que es podien fer en les esglésies o en les porxades, les decisions de les quals acaben tenint una transcendència per al país. En aquest sentit, ha posat en relleu un dels moments clau en la història del país molt proper a l’any 1000. Explica que les comunitats andorranes van destruir el castell de Bragacolls, situat a l’actual parròquia de Sant Julià de Lòria, “perquè creien que el comte d’Urgell havia envaït les seves competències i això va canviar tota l’estructura territorial del país en el qual podem dir que va ser una excepció en el feudalisme europeu”.
Gascón en cap cas vol llevar importància als Pariatges. El segle XIII va ser cabdal per a Andorra. Van ser signats el 1278 i 1288 pel bisbe d’Urgell Pere d’Urg i el comte de Foix Roger Bernat III. D’aquesta manera, els Pariatges establien la compartida dels dos senyors sobre el territori. Un repàs a la història amb un fil conductor amb la definició del Consell de la Terra fins a l’actualitat. El Consell General és un dels parlaments més antics d’Europa creat el 1419 en què els senyors d’Andorra, atorguen als andorrans el dret d’elegir els seus representants per cada parròquia que, reunits un cop l’any, havien de donar solució a les qüestions que se’ls plantejava. De fet, fins al 1993 quan s’aprova la Constitució, el Consell General exercia un poder proper sobre el territori i les persones.
Per al síndic general, Carles Ensenyat, “històricament, hi ha hagut poca recerca al voltant de les institucions andorranes”. Celebra la importància del curs perquè “ens permetrà conèixer coses que han estat examinades fa ben poc”. En aquest sentit, remarca que “de la institució sabem que va estar creada en el segle XV, però tenim actes del segle XVII”. Té clar que encara cal molta investigació, sobretot en èpoques com la de la Nova Reforma o el sufragi femení, entre altres. Admet que “hi haurà buits, però sempre és important conèixer el passat perquè t’ajudarà a predir millor el teu futur”. Ha parlat també del treball que se li ha encarregat a Albert Villaró al voltant dels 750 anys dels Pariatges i que estarà enllestit el 2027.
El rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves, destaca que “la història d’Andorra és molt peculiar i poc coneguda”. Considera que les persones que venen a viure al país “han de conèixer les seves institucions com el Consell General que és cabdal”.
Comentaris (1)