El lletrat de Govern havia d’interrogar aquest dimecres el quart processat requerit per la fiscalia. Durant la jornada de dimarts Alfons Alberca va llançar preguntes a l’aire. I arran d’aquelles qüestions, i veient que l’interès del ministeri públic no tenia res a veure amb l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó, que se suposa que és l’interès únic de la causa general que va suposar la intervenció de BPA, el processat en qüestió ha presentat aquest matí nova documentació per mostrar que res té a veure en relació amb allò de què es dubta.
El tribunal ha aturat una estona la vista per analitzar els documents aportats canviaven alguna cosa. Si hi ha res que calgui tenir en compte, ja es dirà en la sentència que al seu dia es dicti. Per tant, la vista ha tirat endavant (fins que els problemes informàtics han fet aturar) i ha estat el torn de l’advocat Manuel Pujadas, que representa els interessos de Govern. També ha llançat preguntes a l’aire. Ja havia estat advertit que el processat en qüestió no el respondria. Però és que fins i tot Anglada ha hagut d’aturar el lletrat per recriminar-li que estava interessant-se per coses que no tenien res a veure amb el cas que es jutja.
En efecte, la representació lletrada de Govern ha evidenciat que el que interessa és fer créixer la bola. Que en alguns moments ja va bé que la troca s’emboliqui amb causes i causes, però, en canvi, quan es demana que s’aturi el judici o s’anul·li la causa perquè tot deriva, a parer de les defenses, de les maniobres il·legals associades a l’‘Operació Catalunya’, llavors la causa general queda en ‘cas Gao Ping’ o ‘cas Pallardó bis’. Ho va deixar clar aquest dimarts Anglada, a qui també van haver de tocar la cresta perquè va parlar de màfia xinesa. Màfia, vaja. Condemnant d’entrada.
Doncs si aquest dimarts el president de la sala va haver de deixar sense efecte el que havia dit, Anglada aquest dimecres ha fet posar el fre de mà a Pujadas. Que preguntava de Mèxic, de Landstreet, de tot plegat menys de l’operativa Pallardó, que és del que se suposava que va la causa. L’acusador particular que defensa els interessos de Govern ha dit que pretenia emmarcar la persona acusada. Qui és qui. La seva manera de fer i, sobretot, de ser. Però li han dit que no. Que s’havia de cenyir al que toca. O al que suposat toca, vaja.