Definitivament, els agents del servei de circulació d’Escaldes són víctima d’un enfrontament, d’una pugna, entre dos tribunals. L’afer de la mútua dels urbans al seu dia creada per la corporació amb adscripció obligatòria dels agents està esdevenint un bucle sense fi. La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) i el Tribunal Constitucional (TC) s’estan tirant els plats pel cap. I la resolució jurídica del cas no sembla fàcil. Pel mig, és clar, els interessos dels urbans en joc. Els agents no estaven d’acord en què una part del seu salari hagués d’anar destinada al manteniment de la mútua, un organisme creat fa més de tres anys pel comú per donar compliment a la Llei dels agents de circulació.
Però ara, tant la mútua com l’oposició dels urbans a sufragar-la -entenen que ha de ser la corporació qui pagui el convit- és gairebé el de menys. L’important és la ‘guerra’ que mantenen el TS i el TC. Vista la recent decisió del Constitucional de no admetre a tràmit una qüestió plantejada pel Superior és ben clar que les armes estan ben alçades. I fins i tot ben esmolades. Veure la sortida al túnel, però, és d’allò més complicat. Depèn com actuï ara la sala administrativa del TS pot obrir la porta als agents de circulació escaldencs a un nou recurs d’empara al TC i que el serial continuï, sense fi.
La qüestió de fons és d’ordre jurídica. Molt tècnica. Però vindria a ser, ben planerament, de la forma següent. Els funcionaris es queixen del que fa el comú (crear una mútua, obligar-los a ser-hi i fer-los pagar), els tribunals ordinaris diuen que tot està ben fet. Però els agents de circulació escaldencs mantenen que no i li ho diuen al Constitucional. I el Constitucional acaba reconeixent que els urbans tenen raó i que els tribunals ordinaris -en aquest cas la sala administrativa del TS- tenien el dret de no haver-lo consultat abans. Però que com que ho han fet malament han de repetir la sentència. El TS s’enfada i decideix que ara sí demanarà al TC. I ho fa amb una pregunta del tipus: ‘hola senyor TC, vostè em diu que ho he fet malament però jo crec que ho he fet bé. Per tant, què vol que faci?’ I ara el que ha arribat és la resposta del TC. I seria quelcom així com: ‘si jo et dic que ho has fet malament i tu continues dient que ho has fet bé, què coi em demanes? Au, passa cap a casa’. I els afectats, els urbans, el comú, s’ho miren.
Una mica més desenvolupat. El comú crea una mútua per complir una llei -la dels agents de circulació- i obliga els urbans a afiliar-s’hi tot descomptant-los una petita part del salari. Els agents es queixen i porten el cas als tribunals denunciant, en essència, dues coses: que no es pot obligar ningú a afiliar-se a una mútua i que no pot ser que dins mateix del comú uns treballadors hagin de ‘cedir’ part del seu sou i altres no. Alhora, també deien als tribunals que les discriminacions al·legades podrien vulnerar principis constitucionals i que, per tant, si ho creien adient consultessin el TC.
La sentència del TC donant la raó als funcionaris és del desembre del 2016; el Superior va trigar gairebé un any a plantejar-li una qüestió que ara queda clar que no tocava
La Batllia, primer, i la sala administrativa del Superior, després, van ‘passar’ de consultar res i van concloure que el comú havia actuat bé i la mútua era correcta. Llavors va arribar el torn als funcionaris d’acudir al Constitucional. I l’Alt tribunal va donar la raó als treballadors. Va explicar que era cert que els tribunals ordinaris tenien la potestat de consultar-lo o no. Que, de fet, només cal que el consultin si tenen dubtes fonamentals que puguin afectar la solució a donar. Però també va recordar que “no es pot considerar conforme a la Constitució l’execució d’una llei ordinària que genera un desequilibri financer significatiu pels funcionaris, cosa que succeeix en cas d’aplicar-se l’article 36 esmentat”. I va anul·lar les dues sentències i va ordenar al Superior que la fes de nova.
El TS va estar donant tombs gairebé un any a l’afer. I el novembre passat va decidir que demanaria consell al Constitucional -tècnicament, va emetre un aute elevant una qüestió incidental de constitucionalitat- sobre què havia de fer. Però en l’aute pel qual s’adreçava al TC no raonava absolutament res sobre el dubte que tenia. Encara més, insistia que per ell, per la sala administrativa del TS, no hi havia dubte que l’article 36 de la Llei dels agents de circulació era correcte i, per tant, la sentència que havia emès inicialment s’ajustava a Dret. Però el TC li exigia que la repetís. Ara el Constitucional no només no respon al Superior. En un aute publicat al BOPA li ve a dir que ni tan sols li admet la pregunta. No admet la qüestió.
¿Si no té dubtes i no li raona quins dubtes té perquè li havia de demanar res?, ve a preguntar-se metafòricament el Constitucional. I el bucle sense fi continua. I els agents de circulació escaldencs, fins i tot el comú, mers espectadors del vodevil judicial. De la batussa entre dos tribunals.
Comentaris