‘Els romànics’ esperen germans (de forma temporal)

Són, els frescos retornats a casa, dos dels frescos de Sant Esteve. Però de l’església d’Andorra la Vella hi ha altres peces, set almenys, entre el Museu del Prado i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La ministra de Cultura, Mònica Bonell, que ha considerat com a “molt important” la jornada ‘d’inauguració’ de les pintures, ha explicat que es pot treballar en “acords per a cessions temporals” i que puntualment, les peces que al seu dia van sortir d’Andorra hi puguin tornar. Bonell ha admès que amb el MNAC ja se n’ha parlat. Però també ha admès que no hi ha cap pressa. Que el que cal, ara, és digerir, contemplar, gaudir dels frescos pintats al denominat ‘estil 1200’, una fórmula pictòrica a cavall del romànic i el gòtic.

Aquest dimarts s’ha fet l’acte oficial de descoberta, per dir-ho així, dels dos llenços. A partir d’aquest dimecres i fins a final de setembre l’Espai Columba estarà obert de forma gratuïta perquè tothom qui ho vulgui pugui admirar les noves ‘adquisicions’ de l’Estat. 2,7 milions prou ben empleats, si s’escolta la titular de Cultura i, especialment, el cap de Govern, Xavier Espot, que ha celebrat que el procés de compra, “després de l’esforç i generositat de la família Bosch, hagi transitat sense polèmica”. Espot ha assegurat que els frescos “són una part indissoluble, del nostre relat, del nostre llegat. Únic i insustituïble”.

DIA D’AGRAÏMENTS

Qui ha actuat de mestra de cerimònies ha estat la ministra de Cultura. “És un dia d’agraïments”, ha destacat una Mònica Bonell que ha pogut saludar bona part de la família Bosch García Bravo, amb integrants que ja coneixia i altres que no. L’acte, a l’exterior de l’Espai Columba, ha reunit diversos representants institucionals. Com la majoria de predecessors de Bonell al ministeri en un intent de simbolitzar que feia anys que s’estava a l’expectativa de poder recuperar els frescos. “Ha estat molt clau la voluntat de la família” que el quadres poguessin tornar a allà d’on havien sortit.

En aquest element essencial hi han coincidit tots els intervinents. Inclòs una Enriqueta Bosch que juntament amb el seu germà Juan no s’han volgut perdre la inauguració dels frescos. L’estrena en el seu nou emplaçament. Els dos germans van voler conèixer abans d’encetar la negociació econòmica els dirigents polítics que haurien de fer complir la seva voluntat que les pintures estiguessin a bon raser. Després, “tot va anar molt ràpid”. Els protagonistes dels frescos “ja pertanyien a la família”. 

D’aquí que quan la setmana passada van marxar del domicili, quan es va tancar la porta del camió especial que els va traslladar de Barcelona a Andorra, “vaig tenir com la sensació d’una pessigada a l’estómac”. Amb tot, el Principat “és el lloc on han d’estar” i “de tanr en tant vindrem a visitar-los”, ha explicat Enriqueta, que ha recordat que voldrà tornar a mirar Jesús, Ponç Pilat i la resta d’apòstols als ulls, perquè “tenen una mirada molt intensa”.

Com intensa ha estat la negociació entaulada aquest darrer any i que va arribar a bon port a l’abril. Les converses “han estat molt lleials des del principi. Ens ho van posar molt fàcil”, ha destacat Espot de la família Bosch. I tots plegats han mostrat desfici per les pintures. Els germans Bosch, que ja havien vist fa temps l’espai on se les emplaçaria, ha semblat que aprovaven el format. 

Tots els convidats han gaudit de la visita. I de les explicacions d’una altra devota de les obres, la historiadora de l’art i guia cultural Alba Pampalona, que se sap al mil·límetre o més i tot. Detalls ben detallats de qualsevol petit gir que facin les pintures de Sant Esteve. Uns frescos que connecten Andorra amb Europa i l’art majúscul del seu moment. O com ha dit la historiadora: “Malgrat ser una època de crisi (quan es van pintar els frescos), hi va haver producció artística. I de molt nivell.” I ha convidat a veure els frescos. A resseguir allò que al seu dia van fer els pinzells dels tallers ambulants que anaven d’aquí cap allà fent creacions que llavors potser semblaven poca cosa i que avui són art impagable.