La paraula DANA significa Depressió Aïllada a Nivells Alts. Trapero explica que “és un fenomen que per si sol no dona precipitacions”, sinó que s’han de donar una sèrie de circumstàncies com les que es van produir a la província de València amb el desbordament dels rius i les inundacions en diversos punts que van acabar provocant més de 200 víctimes mortals. Entre els ingredients que s’han d’ajuntar perquè es produeixin precipitacions intenses han d’intervenir “el vapor d’aigua, fluxos d’aire humits i càlids, entre altres”.
El Principat pot viure un episodi com el de València? La investigadora de l’AR+I assenyala que “podem tenir precipitacions de 200 litres per metre quadrat”
Quines coincidències hi ha amb els aiguats que Andorra hi va haver el 1982? Trapero ha volgut deixar clar que “no va ser una DANA, sinó una depressió molt extensa”. Ara bé, el Principat pot viure un episodi com el de València? La investigadora de l’AR+I assenyala que “podem tenir precipitacions de 200 litres per metre quadrat”. Recorda que durant l’any “el país pot estar sota la influència d’aquestes depressions, però no totes deixen pluges torrencials”.
Un dels punts que va generar controvèrsia durant els dies posteriors va ser si l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola havia avisat amb temps de la situació que es podia produir. De fet, des del dia 23 d’octubre ja s’havia començat a alertar i va emetre fins a sis avisos especials. Laura Trapero ha remarcat que “els avisos i les alertes són claus perquè són l’únic mitjà per fer front als perills naturals”. Exposa que els avisos per pluges intenses poden ser precursors d’altres perills amb implicacions hidrològiques.
L’exposició i la vulnerabilitat “no són naturals i aquí és on podem incidir com a societat a través de les alertes”
L’AR+I tenen clar que en l’àmbit dels riscos hi ha tres elements clau. Un d’ells és el perill, és a dir la probabilitat que passi un fenomen i “els podem dimensionar a través dels avisos”. En canvi, l’exposició i la vulnerabilitat “no són naturals i aquí és on podem incidir com a societat a través de les alertes”. De fet, fa un any i mig que treballa en el projecte ARGOS a través del qual es busquen solucions innovadores per afrontar els problemes derivats de fenòmens meteorològics extrems en zones de muntanya. Això ha de permetre la previsió i gestió de situacions d’emergència.
Des del Govern, el secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Transició Energètica, David Forné, admet que “hem d’estar molt alerta amb tot el que passa al nostre voltant perquè no estem exempts de qualsevol fenomen”. Afegeix que “en tractar-se d’un territori muntanyós, que té unes pujades de temperatura i de sequera més grans, també hi pot haver inundacions al territori, i per això cal “estar molt alerta a aquest tipus de situacions”. Assegura que estan atents de les notificacions del servei meteorològic i que en cas d’una alerta vermella “haurem d’actuar de manera ràpida i concisa”.
CONSTRUCCIÓ I CANVI CLIMÀTIC
D’altra banda, algunes de les llars afectades pels aiguats i desbordament dels rius a València estaven construïdes en zones inundables. Laura Trapero relata que “la feina de base és conèixer per on passarà l’aigua del riu” i remarca que a l’hora de construir un edifici o una casa s’han de tenir en compte tots els elements. Assegura que “en els plans d’urbanisme és un fet que no es pot obviar”.
Un tema que tampoc es pot deixar de banda és el canvi climàtic i si els seus efectes han tingut a veure amb la catàstrofe a València. La coordinadora del Grup de Ciències de la Terra i l’Atmosfera de l’AR+I exposa que “el mar Mediterrani és un punt calent on el canvi climàtic pot tenir efectes més extrems”. En aquest sentit, posa en relleu que alguns organismes han fet estudis d’atribució que remarquen que “semblaria ser que hi ha una relació directa”.
Davant d’episodis com aquests és complicat, a vegades, saber com hem d’actuar o com actuaríem. Des d’Andorra Recerca Innovació juntament amb la Creu Roja estan oferint formacions a joves a partir de 15 anys de tots els sistemes educatius. La investigadora Anna Echeverria explica que “l’objectiu és que tota la població estigui formada i el que volem és posar la llavor perquè et pugui venir el record de què s’ha de fer davant una desgràcia”.