La resolució, a la qual ha tingut accés Altaveu, referma la necessitat de preservar i garantir una llibertat fonamental com és la d’expressió. I encara més si qui l’ha d’exercir és una activista social. A la vegada, entén que un Govern com a poder públic ha de tenir més màniga ampla a l’hora de rebre crítiques, fins i tot si aquestes tenen un punt d’exageració, com les que, apunta l’escrit, tenien les exposades per Mendoza Cortés davant la comissió de Nacions Unides per l’eliminació de la violència vers les dones (CEDAW). De fet, no s’amaga el retret a l’activista per “la manca de rigor” d’aquestes manifestacions.
“Tot i que les manifestacions efectuades per la senyora Mendoza en ocasions manquin de rigor, en altres no es corresponguin amb la realitat o en altres hagin estat exagerades, no han estat efectuades amb voluntat de perjudicar les institucions del Principat”
I, malgrat això, apunta que la intervenció de la líder d’Stop Violències es van efectuar en el marc d’un “informe alternatiu al presentat pel Govern” amb l’objectiu de “contrastar o desvirtuar totes o algunes de les afirmacions efectuades per aquell” i així “fer avançar i millorar les lleis i polítiques del tema que es tracta d’analitzar”. Per tant, “va ser amb aquesta finalitat i no la de desprestigiar les institucions” que es fan fer les afirmacions que, segons les magistrades que han jutjat l’activista “es poden, d’entrada, assimilar més a judicis de valor, opinions o apreciacions subjectives de la persona que les emet”.
Per això, el Tribunal “entén que tot i que les manifestacions efectuades per la senyora Mendoza en ocasions manquin de rigor, en altres no es corresponguin amb la realitat o en altres hagin estat exagerades, no han estat efectuades amb voluntat de perjudicar les institucions del Principat”. Al contrari, es van fer en el “marc d’un “informe sombra” sobre una qüestió d’interès públic debatuda en el si de l’organisme internacional”. I, per tant, “cal entendre que es troben totes elles emparades pel seu dret a la llibertat d’expressió que és el dret de tot individu per expressar opinions i rebre i comunicar idees i informacions, lliurement i sense censura”.
La resolució, de fet, cita altres sentències del Tribunal d’Estrasburg (TEDH) que fan referència a aquesta llibertat fonamental. Per exemple, recorda que s’ha d’admetre que “en un debat públic d’interès general un cert grau d’excés”. També es recorda una altra resolució per posar en relleu que “els límits de la crítica admissible són més amplis pel que fa al Govern que no pas a un simple particular o, fins i tot, a un polític”, citant una altra sentència del TEDH.
Així doncs, es considera que “tenint en compte les circumstàncies exposades, criminalitzar les manifestacions fetes per la processada, en la seva qualitat de presidència d’Stop Violències en un fòrum internacional podria dissuadir els activistes socials a compartir informació, expressar preocupacions i dur a terme la seva tasca per una millor protecció dels drets humans”. La sentència conclou que “els activistes socials, en discussions de temes d’interès públic, i sempre i quan respectin els límits previstos [al Conveni de Drets Humans] mereixen garanties reforçades per protegir la seva llibertat d’expressió”.
Comentaris (7)