El sector bancari ha viscut els dos darrers anys, però especialment l’últim, una notable caiguda de dipòsits arran de la posada en marxa, per exemple i sobretot, de l’intercanvi automàtic de dades fiscals. Aquesta situació no només l’han notat les entitats bancàries amb la pèrdua de clients, especialment, clients espanyols. Hi ha tot un seguit de sectors econòmics que han vist reduir la presència de turistes que asseguraven vendes (o compres, segons com es miri) de qualitat. I quantioses. Era l’anomenat turisme financer. Era perquè ja no hi és.
Diversos empresaris consultats han reconegut que clients històrics que acudien al Principat un parell o tres de cops l’any per fer el seguiment dels seus comptes bancaris han ‘desaparegut’. El fet de deixar de ser un refugi dinerari, encara que soni malament, ha deixat de fer d’Andorra una plaça interessant per a un públic que comportava un nivell de despesa i, per tant, de facturació més que important. Establiments hotelers, joieries o perfumeries, però també altres botigues de complements de cert nivell o de serveis diversos se’n ressenten. De fet, fa mesos que se n’estaven ressentint però aquest mes d’agost i el que portem ja d’avançat de setembre ho estan acabant de confirmar.
De forma lineal, a l’agost la facturació hotelera ha caigut al país, i especialment als hotels de les parròquies centrals, de l’ordre d’un 10%. És una dada significativa, no preocupant, però sí molt a tenir en compte, segons les fonts, que asseguren que encara s’ha de perfilar. No hi ha unes dades tancades. La davallada no es pot imputar, en qualsevol cas, al denominat turisme financer. Hi pot tenir a veure, sí. Però hi ha altres circumstàncies que també cal tenir en compte, encara que certament, aquells visitants que viatjaven fins al país amb l’excusa de seguir l’evolució dels seus dipòsits ja no viatgen.
Hi ha molts clients d’hotels, joieries, rellotgeries i d’altres establiments d’un cert luxe que, asseguren les font, s’han acomiadat “per sempre” després de molts anys de fer estades al Principat. Ha estat cancel·lar els dipòsits i deixar d’acudir a Andorra. “No tenen cap motiu per fer-ho i, a més a més, molts d’ells n’han marxat dolguts, pensant, o verbalitzant, que no se’ls ha tractat prou bé. També es podria dir que durant molts anys han tingut els diners a aquí ben preservats. Però costa fer passar aquest missatge.” Hi ha hagut ‘personatges’ entranyables que han crescut al costat dels empleats dels establiments on han fet estada o han comprat que gairebé s’han acomiadat amb llàgrimes als ulls o com si fossin pares o germans. Mig família, vaja.
Les fonts consultades han afirmat que molts d’aquests clients, d’aquests turistes financers, viatjaven al país en èpoques teòricament de baixa ocupació, o de menor ocupació. Tot i que molts d’ells solien tornar als entorns de Nadal ja fos per fer les compres preceptives ja fos, també, per poder gaudir de l’esquí. Eren clients, asseguren les fonts, amb un poder adquisitiu alt que, durant cinc dies, potser una setmana, alguns fins i tot més, no reparaven massa en despeses. Joies, perfums, roba… Molts, expliquen els consultats, invertien al país els rendiments bancaris que obtenien.
El primer dia d’estada feien les operacions escaients, posaven al corrent la situació econòmica, retiraven el que creguessin oportú, i a partir de llavors, allotjats en hotels normalment de certa categoria feien les compres que necessitaven. O que els venien de gust. Ara, asseguren les fonts, és Andorra el que ja no els ve de gust. Retirats els dipòsits per no haver de tenir problemes amb el seu fisc d’origen -o després de regularitzar la situació- es retiren també del Principat. Ni al maig, ni al juny, ni al setembre ni al desembre. El turisme financer ha passat a millor vida.